Days 94&95: Boston pt.5

Diumenge i dilluns: aquest post serà un refregit dels resums, una mica ampliat, per acabar amb la saga de Boston (potser postejaré alguna parida més un altre dia, però vaja, la chicha està tota venuda).

El diumenge va transcórrer plàcid i tranquil. Ens vam llevar molt tard, i entre que vam preparar el dinar, i dinar i tot, el sol ja es ponia així que fer turisme per no poder fer fotos no era una opció factible (ja estava pràcticament tot vist, potser faltava fer fotos a algun racó).

La idea de l'Héctor era anar a patinar sobre gel al Boston Common. A mi em feia una mica de pal la veritat, i a més tenia el turmell una mica carregat i em servia una mica d'excusa. El Parra era una mica neutral, però ell havia d'anar al Best Buy (una cadena de botigues tecnològiques) per comprar-se un cable pel portàtil... així que vam acabar anant de compres.

Vam anar a un centre comercial que estava a tir de pedra, també atrets per la idea de comprar Levi's barats. La promesa de Levi's a 20$ era molt temptadora però no era el cas. Tot i el 10% de descompte si mostres el passaport (es veu que a Macy's, que és una mena de El Corte Inglés, si no ets americà i ho demostres et fan descompte) i una targeta que ens van donar del 25% de descompte per la cara, el preu original rondava els 40$. Per mi no era suficient ganga com per comprar-me uns pantalons perquè sí (els descomptes no eren acumulables).

Resultava, tot i això, que era un centre comercial bastant gran i ens vam donar un bon passeig. Jo em vaig acabar comprant uns pantalons de xandall i un record de Boston, tot bastant rebaixat. Apart de que a Massachussets la roba no té taxes, al contrari de Georgia, on et carreguen el 8% en cada compra. Així que em va sortir tot bastant bé.

Ens vam trobar al Martu també fent compres, i quan tothom va estar llest de lo seu, ens va invitar a sopar a casa seva, i de l'Elena. Vam comprar un cheesecake de la "Cheesecake Factory" per tots, encara que la idea ja estava d'abans i probablement l'haguéssim comprat encara que haguéssim anat a sopar a casa. Està deliciós, però es paga!

La neu del dia anterior encara resistia i feia un fred de mil dimonis! I en aquestes que nosaltres vam anar a casa a deixar les compres i vam marxar cap a casa d'aquest parell, que està a un quart d'hora de la casa on ens allotjàvem. Es tracta d'una planta baixa molt espaiosa on hi poden viure tres, però ells dos ja es sobren, i no em va quedar clar si buscarien company de pis o no (per diners no serà). El Martu ens va preparar pollo a la cerveza, amb arròs... molt apanyat.

La troupe... bona gent, millors anfitrions!

Vam fer uns riures amb unes birres després de sopar, però no vam tardar massa en marxar. Vaja, que no van tardar massa en fer-nos fora amablement. Però és que clar, lo dolent de diumenge és que l'endemà és dilluns, i tots ells tenien que fer coses. Vam arribar a casa no massa tard, però entre pitos i flautes, vam anar a sobar que eren les dues i pico.

L'endemà, el dia que feia 5 de viatge, ens havíem de llevar aviat per aprofitar l'últim matí. I l'objectiu era entre les 8 i les 9. Però amb l'hora a la que ens vam anar a dormir, queda prou clar que era un objectiu difícil. I no el vam assolir: ens vam llevar a les 11:30 amb dos collons cadascú. El despertador va sonar múltiples vegades però vam fer cas omís dels intents del Parra per mobilitzar-nos i vam seguir dormint tots.

L'Héctor havia d'anar al laboratori a treballar, però ell ja ens va deixar clar que li agradava llevar-se tard i quedar-se també fins tard, així que crec que no li vam transtocar massa els plans.

Vam esmorzar a corre-cuita i vam sortir amb les hores justes per fer el que volíem. De fet, si ens volíem llevar tan aviat era per no haver de retallar hores als edificis realment macos del MIT, però sincerament, amb visitar el Stata Center i el Kilian Court, ens ha sobrat. Per bellesa, i ho sento molt, prefereixo Harvard. Vam sortir doncs, directes cap al MIT, amb el mapa entre mans. Increíblement, la neu de feia dos dies encara aguantava prou bé en alguns racons.

Bé, més aviat era gel ja, no hi havia manera de fer boles ni res (merda!). Vam passar primer per l'Stata Center, per fer les fotos de dia (la que deu sortir el primer dia deu ser feta en aquesta franja) i dels voltants. Després ràpid cap a l'edifici de la cúpula, visible gairebé de tot el campus.

Edifici de davant de l'Stata Center

L'entrada a l'edifici de la cúpula es fa com per un costat, i dóna justament al pas de peatons més concorregut de la universitat. Si travesses arribes com a un pavelló bastant chulo però una mica antic, i als camps de futbol i tota la pesca. Tornant, entres ja al que ens interessava.

Entrada lateral de l'edifici, amb el pas de peatons que em referia.

És un edifici enorme, amb els sostres impresionantment alts i amb columnes clàssiques. Imponent. L'Héctor ens va parlar del Infinite Corridor, que és un passadís que recorre de punta a punta l'edifici, i té 250m de llarg. I sí, es fa llarg. Hi ha tot de despatxos, de professors o administratius, i la tira de suros on les associacions pengen els seus cartells Destaca per exemple la del cinema del MIT; és un cinema amb un projector dels clàssics, i el porta íntegrament alumnat del centre.

A l'arribar al punt mig, s'obre una sala on les organitzacions hi van a fer publicitat, o demanar coses. En aquell moment hi havia com un mercadillo de figures, a saber de què. No teníem temps per avergiuar-ho. Aquella sala dóna al Kilian Court. És la part central davantera de l'edifici de la cúpula. Té un jardí immens, que un costat dóna al riu amb vistes espectaculars, i per l'altre dóna a l'edifici de la cúpula, amb vistes espectaculars de l'edifici imponent. Llàstima que justament aquell dia hi havia una bastida a la cúpula, per fer vés a saber què.

Vista des d'un mateix punt, de l'edifici de cara, i del jardí i el riu i les vistes de l'altra riba.

Es veu que allà és un fan les ceremònies de graduació dels estudiants del MIT, els pares al jardí de cara a l'edifici de la cúpula. Deu ser tremendo graduar-se així, m'imagino. Vam fer fotos del lloc i ja no teníem massa més a fer així que vam anar cap a la botiga del MIT. Vam estar allà una bona estona mirant, i el Parra va arrassar amb tot (ofertes vàries i 20% de descompte gràcies a l'Héctor).

De camí cap a la botiga vam veure un detall que ens fa veure que el MIT no és només una universitat amb molts detalls freaks, sinó que els elements externs també s'enfreakeixen (m'acabo d'inventar la paraula, però sona bé, no?). En un dels carrers del voltant hi havia caravanes/xiringuito que representen algun restaurant i venen menjar per la gent dels laboratoris propers. En un concretament, hi havia això:

Tenien dibuixat el gràfic de la funció: W = f(h)

Temps d'espera a ser servit en funció de l'hora! Què grans... i encara demanaven si algun MIT podria fer que això fos dinàmic. Tot pel client!

Anàvem bé de temps, però tampoc calia abusar. Així que vam anar rapidet a casa, a dinar, despedir-nos de la tropa present, acabar d'empaquetar-ho tot, i marxar. La tornada va ser una mica atrafegada, ja que semblava que tot se'ns posava en contra: boca de metro sense màquina de bitllets, boca de metro amb màquina de bitllets que no accepta targeta, bus parcialment erroni... però no ens va enraderrir gens i vam arribar tal com ho teníem més o menys previst.

A l'aeroport em va fer gràcia que durant la revisió d'equipatge, li preguntessin al Parra si portava res sota el jersei (que li venia un pèl gran), sense fiar-se gaire. Com s'esmeren! Tenia que embarcar deu minuts abans que jo... i quan jo vaig arribar a la meva porta estaven instant als del meu vol a embarcar, així que vam arribar clavats.

El viatge se'm va fer curt... entre la siesta, la revisió de fotos pertinent, i passar-me el Super Mario World d'una vegada (molt freak, sí, però i lo que entreté?) no me'n vaig adonar que ja aterràvem. En Josep Miquel, tot un gentleman, em va venir a buscar a l'aeroport i en un obrir i tancar d'ulls ja érem al 100Midtown.

El resto es historia...

FIN