Maquinitas... de los años 40

Avui m'estava llegint una conferència que va donar el senyor John Von Neumann l'any 1948. Parla de neurones, i de la lògica que hi ha en els autòmates. Moltes de les coses que diu tenen vigència avui en dia i són base per moltes altres coses... menys quan parla dels computadors que fan servir, que òbviament serien tard o d'hora obsolets.

This difference between a millimeter object and a micron object causes the ENIAC to weigh 30 tons and to dissipate 150 kilowatts of energy, while the human central nervous system, which is functionally about a million times larger, has the weight of the order of a pound and is accommodated within the human skull. [...] we should also remember that this huge apparatus is needed in order to handle 20 numbers of 10 decimals each, that is, a total of 200 decimal digits, the equivalent of about 700 binary digits -merely 700 simultaneous pieces of "yes-no" information!

Traducció lliure, imprecisa i probablement incorrecta:

Aquesta diferència entre un objecte de l'ordre de milímetres i un altre de l'ordre de micres fa que el ENIAC pesi 30 tones i dissipi 150 KW d'energia, mentre que el sistema nerviós central de l'ésser humà, sent funcionalment un milió de vegades més potent, té un pes de l'ordre d'una lliura i està allotjat dins de l'esquelet. [...] cal recordar també que aquest gran artilugi ens permet manejar 20 nombres de 10 decimals, o sigui, un total de 200 dígits decimals, que equivalen a aproximadament 700 decimals binaris -res més que 700 sí's o no's a la vegada!

L'home està comparant una màquina (l'ENIAC) feta a partir de "vàlvules de buit", considerats els primers diodes (o deixo passar electricitat o no). Dita màquina era la vanguarda en aquell moment, "lo petava!". Però clar, les vàlvules de buit no són microscòpiques que diguem, i per programes complexos se'n necessiten moltes. Per això que aquesta màquina, que se suposava tenia un poder computacional enorme (5000 sumes i 350 multiplicacions per segon), ocupava 167 m2 i pesava el que pesava.

Aquí el amiguete ENIAC...

Llavors clar, sempre la comunitat científica s'ha enmirallat en la naturalesa i en la màquina més complexa mai creada: l'home. Així doncs es proposa comparar l'ENIAC amb el que seria el sistema nerviós central. I surt escaldat, ja que la dada (encara que aproximada) és tremenda: una màquina de 30 tones és un milió de vegades inferior que un sistema que pesa de l'ordre de 70000 vegades menys.

Ha plogut molt desde llavors, i les màquines són cada vegada més i més petites i més potents. Però sembla que no ens aturarem aquí: ens acostem cada cop més a la igualtat que potser John von Neumann va somiar algun cop.



POSDATA: diu la llegenda urbana que Filadèlfia, on estava la màquina instal·lada, sofria apagades generals cada cop que es feia funcionar l'ENIAC, pel seu gran consum. Algunes dades pràctiques:

- Pes d'un elefant: 7 tones.
- Consum ENIAC durant el que dura la peli "Crepúsculo - Luna Nueva": 325 kWh
- Consum mitjà d'una familia espanyola AL MES: 363,5 kWh
- Cost mitjà d'un pis a Barcelona de 162 m2: aprox. 550.000€