Day 28: Buzz Around The World Of Coke

[He posat les fotos en petit per no fer aparentar això una cosa més llarga del que ja és. Recordeu que si hi clickeu a sobre les veieu en gran. Ah! I no mireu els vídeos si teniu previst anar-hi... tampoc es plan de destrossar una part important]


Per fi alguna activitat turística! M'ha costat tres setmanes, però ja està.

Crec que és el dia que m'he llevat més aviat i he arribat bastant abans de les 9 al laboratori (seria dels nervis! Ni de conya...). A les dues a casa, a dinar tard, perquè a certa gent li dona per tenir llargues videoconversacions en hores de gana màxima!

A les 7 havíem quedat al lobby de l'edifici del laboratori per anar a l'edifici de la Coca-Cola. Érem en Luisca, l'Anna, en Josep Miquel, l'Elías, el Pan Zhou, el David i l'AliReza, un iraní que no coneixia. I es que ahir dijous l'obrien especialment pels estudiants i gent de Georgia Tech. D'aquí a que l'event tingui el "Buzz" ficat (nom de la mascota, una abella, i que vol dir "zumbar/zumbido"). Oferien un servei especial d'autobusos cada 15/20 minuts des d'un punt del campus directament al museu. I apart l'entrada pels estudiants costava 5$ (als faculty/staff com jo: 10$... cabrons!) en comptes dels 15$ habituals.

Aquest és un edifici administratiu, prop del campus

El museu està en el FivePoints, que segons m'han dit es diu així perquè és una zona que té 5 punts turístics bastant potents (la Coca-Cola, l'Aquari, la CNN, ...). No sembla estar molt lluny, com sempre, però ja se sap. De totes maneres, com que el bus tardava i hi havia bastanta cua, i feia bona vesprada, doncs vam anar caminant xino-xano. Al cap de mitja hora arribàvem a la zona.

Skyline en una zona propera a Five Points

Hi havia bastanta gent, de totes maneres la cua anava ràpida. Primer s'entra a un hall, amb ampolles gegants de coca-cola així com representant els continents, i per les parets cares felices. Aquesta seria la tònica de tota la visita. Felicitat. Una mica secta tot, però vaja, vulguis o no, una mica conseguien fer-te sentir millor.

De seguida et feien passar a la següent sala, estava plena de gadgets, andròmines, antigüetats, posters promocionals, paridetes vàries. Ens retenien allà uns minuts perquè una dona negra expliqués algunes anècdotes d'alguns dels objectes, d'on venien alguns posters, donava algunes dades, algunes dates... una mica de tot. Sigui com sigui, vam estar tots d'acord en que aquella dona acabava totes les frases amb un to entre happy-psicòpata i introducció a la secta de la felicitat. Sí, ella també va fer alusió a la felicitat.

En quant va acabar el seu discurset et feien passar a un saló d'actes. Allà projectaven un curt. Recordeu l'anunci de Coca-Cola, feta amb una animació del rollo Pixar o Dreamworks, on algú posava una moneda dins la màquina de refrescos, i es veia tot el procés imaginari d'uns monstres que feien tot el procés fins que sortia la ampolla, incloent el posar el tap, refredar-la, fer una festa/desfile per despedir-la, etc...?? Doncs era allò, ampliat i extès, a mode de documental, on parlaven els diferents monstres. Estava currat i tenia la seva gràcia.


Després la pantalla de cinema s'aixeca per deixar-te passar per un passadís. Arribes a un hall enorme de dos pisos. En el primer tens un parell de recorreguts típics de museu, i alguna curiositat en el mateix hall. Un dels primers recorreguts és una mica de tot, història de la marca, distribució, diferents begudes que han anat sortint, màquines i sortidors antics... I lo típic dels museus, màquines que apretes un botó i fan coses, això que tant agrada a la gent.


El segon passadís parlava de la fabricació, i hi havia màquines per tot arreu, i explicava el procés. Currat era que al passar per davant d'alguns aparadors, aquests es tornaven opacs per mostrar un vídeo d'un home explicant alguna curiositat.

Diagrama de blocs de vés a saber què. S'ha de ser freak per fer una foto d'això!

Fora el hall se suposava que hi havia el mític ós polar de la Coca-Cola per fer-se fotos, però no hi era (que em tornin els diners!!) i el "Coca-Cola Connections", un mur amb fotos de gent i telèfons. A l'agafar el telèfon, la persona que tenies davant en el mur explicava una història relacionada amb la Coca-Cola. No en vaig escoltar ninguna, però segur que eren totes molt maques i felices.

Al pujar al segon pis, hi havia quatre llocs a visitar. Primer de tot vam anar a la peli 4D. És el típic cine, on et poses les ulleres especials per veure en 3D. A més a més, els seients es movien en moments puntuals, et mullaves també en punts concrets de la película, i una cosa que em va fer molta gràcia... tens en el respaldo del seient com un ferro. En un moment de la película vas en barca per l'amazones i et passen volant dos libèl·lules. En quant passen, notes com una punxada a l'esquena, com si et piqués la libèl·lula, o el que sigui. És una parida, però crec que és una de les coses que més va impressionar a tothom. Durant la peli hi ha molta acció i tal, i impressiona bastant. Molt "aventura per a tota la família". La película va del secret de la Coca-Cola, i té molts missatges corporativistes i de felicitat amagats (o no... descarat), tot per acabar descobrint al final que l'ingredient secret... ets tu. Tu fas la Coca-Cola única. Tant bonic que vomitaria! Jeje, no, la veritat és que no, però vaja... es una mica ñoño. Sigui com sigui, per com és el museu en general, és de les millors parts.


Després passes per una sala on hi ha mostres de coleccionisme i d'art relacionats amb la Coca-Cola, i un mur amb tot de cartes escrites a mà amb "històries relacionades amb la Coca-Cola". Bastant prescindible tot plegat.

Ampolles segurament de coleccionista ultraexclusives

Finalment hi ha una sala on fan diferents projeccions. Jo vaig estar veient una que mostraven l'evolució dels anuncis al llarg dels anys, sempre en clau positivista. Tenia la seva gràcia veure els anuncis dels anys 50 i tal. Al final de tot posen un parell d'anuncis relativament nous, bastant encertats pel meu gust.

I arribes al final del trajecte. En la primera peli que et posen... a l'introducció surten dos dels animalons parlant, com al públic, desde la ranura de monedes d'una màquina de la Coca-Cola. El primer que diuen és:

- Què fa tota aquesta gent?
- ????
- Em jugo algo a que han vingut per la beguda gratis...
*RISAS RISAS*

Doncs sí. La part final, i més famosa, és la sala de degustació. Tens cinc columnes, Sudamèrica, Nordamèrica, Àfrica, Europa i Asia. De cadascuna de les columnes tens quatre sortidors self-service amb begudes característiques de diferents països del continent en qüestió. I la gent es fot les botes (cosa que no sé si és molt sana). A l'extrem de la sala hi ha una mini-sala especial pels sortidors de Coca-Cola. Et trobes de tot:

• Begudes de països rars: Djibouti, Taiwan, Uganda, Estonia...
• Begudes de sabors i color extranys: amb vegetals (Japó), de pinya (color a pixat que et mors), Nestea de mango (Mèxic), de Kiwi i no sé què més (color verd, obvi), i begudes que mai sabries dir en quina fruita es basava.
• Variants de Coca-Cola: amb toc de vainilla, la malaurada Cherry Coke, Cherry Coke Zero, etc...
• Timos: l'Aquarius de Taiwan era aigua. Sense més. Crec que s'ho podrien haver estalviat XD

Zona de sortidors internacional

De tot el que vaig provar, jo em quedo amb la Coca-Cola de vainilla (recordo a algú, quan era petit, posant boles de gelat de vainilla a la Coca-Cola, perquè ho havia provat als USA). També em va agradar el Nestea de mango, i una taronjada que sembla ser que venen per aquí.

Zona de sortidors de coca-cola.

Abans de sortir, visita obligada (més que res perquè és el que hi ha entre la sala dels sortidors i la sortida del museu) a la botiga de souvenirs. Em vaig comprar per 2 pavos un tapete de plàstic pels àpats (que fins ara menjava sobre un drap de cuina) i una postal retro per enviar-li a la meva àvia, que m'ho va demanar. Lo prometido es deuda!

Al tornar, vam poder agafar el bus només arribar a la parada, i vam anar a sopar a un restaurant d'aprop del lab, una de les poques coses que hi havia obertes a més de les 10 de la nit. Es diu Ray's, fan pizzes i bocatas. Em vaig demanar una calzone que encara dec estar digerint, ens va sortit tot bastant bé de preu pel que vam menjar, i més tenint en compte que em vaig emportar el got de plàstic dur de record. Joder quin got més enorme (de publicitat de Coca-Cola, per a més inri).


Vam arribar a la residència a mitjanit, així que directes a dormir, que l'endemà...