Day 49: successful meeting

Dijous.

Encara amb el sopar del dia anterior recent, em vaig llevar ben aviat pel matí. Tenia un reto mañanero. A quarts d'onze, concretament.

Dijous i Divendres eren els dies designats pel professor per posar-se al dia (recordem que havia estat tres setmanes fora) amb els diversos grups dins del laboratori, amb meetings típics per cadascun d'ells. El grup de nano, en el qual m'incloc, no seria menys... inclús seria més.

Aprofitant la visita del professor Eduard, que està dins del grup de nano a Barcelona, havíem de fer una reunió amb ell. Així que meeting + reunió = fes un meeting amb ell inclòs. Gran associació d'idees.

Aquests meetings són una cosa informal. El professor pot badallar, jugar amb la Blackberry, interrompre't, explicar anècdotes, fer bromes, etc... mentre cada membre de l'equip explica els seus progressos. En aquesta ocasió comptàvem doncs amb l'invitat especial que podia donar idees, incisos, etc... Diguem que tampoc canviava molt perquè ell estigués.

Sigui com sigui, aquest va ser el primer meeting on jo vaig exposar. Em va semblar assenyat exposar-li alguna cosa després de que ell hagi estat tres setmanes fora, i de portar un mes efectiu de treball aquí. Simplement em vaig limitar a fer unes transparències on feia una mica de pluja d'idees. Llegint papers o tèsis o llibres o el que sigui, totes les idees o aplicacions que se m'ocurrien acabaven apuntades, i després de descartar les tonteries, es desenvolupaven una mica. Una mica de fogueig, diguem-ne.

Digues-li pluja d'idees, digues-li fogueig.

De totes maneres, em vaig preparar el discurs a consciència i tenia bastants nervis, que van desaparèixer veient la patxorra amb la que transcorria tot. Vaig exposar i no em vaig encallar gaire res (great success!) i al professor Akyildiz hi ha idees que li van semblar bones encara que dubto que se'n recordi de cap, simplement perquè són potser coses a més llarg plaç.

Per altre banda, també vaig fer una mica d'associació d'idees d'unes coses existents amb altres coses existents, del que s'està treballant ara. Va ser potser aquí on a ell se li va ocórrer algo per anar-me encaminant.

Així doncs, un cop acabat em va dir que li alegrava veure cert progrés (desde zero no es pot fer altre cosa!) i que també li alegrava veure com m'interessava el tema dels "automata". Així que en dos minuts em va dir tropecientas coses relacionades que puc fer... tot relacionat amb aquest tema. Per tant, se estrecha el cerco del tema de la investigació, encara que segueix tot molt obert. Queda molt per concretar.

¡Mi amigo el autómata de estados finitos y su implementación con DNAzyme! ¬¬

Apart de mi, en Josep Miquel també va exposar. Com sempre, amb una naturalitat bastant increíble i bastantes idees que li van ser molt del grat del professor. Apart que li serveix també com una mica d'agenda i de recordatori de metes que han d'aconseguir... "Bravo", com diria el professor.

En Luisca encara està començant així que no tenia res que exposar, ell està tirant per les quantum comunications, així que poca broma... jo tardaria mesos en tenir una mica de base per poder ficar-me per aquí. Ell ja està mig ficat, en dues setmanes. En Max tampoc va exposar res perquè al pobre l'estan fent anar de cul.

A l'acabar, el professor ens fa recordatori una mica de la visió estratègica del departament, a comentar amb el professor invitat, perquè això es coordina també amb Barcelona. I per deferència a l'invitat, demanem unes pizzes per dinar (nyam nyam, menjar gratis). En principi per nosaltres 6, però es va unir després tot el laboratori (merda! menys pizza gratis, digues-me egoista). Per amenitzar el dinar, el professor es va dedicar a explicar amb termes matemàtics la relació "amor - temps" [ Am = f(t) ] d'una parella amb un gràfic a la pissarra i tocs d'humor "made in Akyildiz". Apa, tots a riure (per mi, 80% risas verdaderas, 20% risas de conveniencia) i adiós muy buenas.


Eren passades les dues, així que més de tres hores allà tancats... déu n'hi do. Com que li tocava al següent equip reunir-se, i que el professor estaria ocupat, vaig anar a casa a acabar de dormir, a reposar una mica, i per la tarda a cultivar l'art de la conversació (tothom sap que sóc un gran conversador, ja-ja) i al gimnàs, em convé fer esport.

Día curt intel·lectualment parlant, però intens i exitós. Esperem que la cosa segueixi pel bon camí.