Day 39 pt.2: Five Points & Vortex

Continuació del Day 39 pt.1: Five? Points:

Al sortir per l'altre part del parc arribes a la plaça Pemberton, on hi ha la Coca-Cola i l'Aquari com face-to-face. De la Coca-Cola ja en vaig parlar fa poc, i en tornaré a parlar un altre dia. Avui deixem-ho en que hi vam fer algunes fotos (per cert, la plaça té el nom de l'inventor de la Coca-Cola, el senyor John Pemberton, l'inventor de la Coca-Cola). De l'Aquari no en sé massa. Es diu Georgia Aquarium i l'edifici per fora està prou bé... i diuen que és el més gran del món. No hi vam entrar perquè crec que estava tancat, i tampoc venia de gust patejar-te l'aquari més gran del món. Ja hi aniré... no serà per temps.


Eren ja aquelles hores que no són tarda però no son vespre, que fosqueja però no... i vam recular per anar a la zona del Phillips Arena i el Georgia Dome. Són dos estadis coberts també face-to-face, a cada qual més enorme. Al Phillips Arena juguen els Thrashers de la NHL i els Hawks de la NBA habitualment. De fet, estava a punt de començar un partit de pre-temporada i vam estar a punt de quedar-nos a veure ni que fos mitja part (però pagar 15$ per un seient on probablement no veiéssim gaire res, i així a corre-cuita, potser no convenia). Al Georgia Dome hi fan partits de futbol americà (els Falcons i els universitaris) habitualment. Òbviament als dos llocs fan concerts i altres events, com a tots els pavellons.

Phillips Arena i Georgia Dome, respectivament

Un cop fet tot això, cap al MARTA de tornada. Per sopar havia decidit que aniríem al Vortex. Me'l va recomanar el Josep Miquel, però un cop no vam poder entrar del ple que estava, i tenia aquest compte pendent. És una hamburgueseria que hi ha aprop dels apartaments, bastant famosa a Atlanta, i que fan unes hamburgueses que et llepes els dits. És un local molt americà, sobrecarregat, amb ambient rocker, i calaveres, etc... Per menys de 15$ sopes que acabes a reventar: l'hamburguesa estava de puta mare, amb raó tenen aquesta fama. Hi tornaré.

Vortex

L'Albert es va demanar una que tenia ou ferrat i tal, i va demanar postre... com jala el tiu! Jo hagués reventat al moment. A l'arribar a casa jo no vaig poder fer res més que estirar-me al sofà a digerir tal monstruositat i anar a dormir feliç com un anís. El dia següent va aguantar perfectament amb tres oreos fins les 15:30.

Sí sí, per allà dins hi havia un ou ferrat

-------------------------------------------------
El dia següent jo vaig tornar a anar al laboratori a seguir treballant. La previsió deia que plouria, però es van equivocar perquè pel matí va fer un sol de justícia, per sort per l'Albert. El tipus es va donar una volta ben donada pel campus (inclús va entrar a l'estadi de futbol americà) a fer fotos com un boig. Quan vaig sortir del lab, vam comprar pollo frito que feia temps que volia provar, per dinar a cor què vols (crec que m'he engreixat aquests quatre dies), i després de veure el Jerry Springer show (interessant Diario de Patricia però sense ser hipòcrites) el vaig acompanyar a l'aeroport. ¡Se acabó lo que se daba!

Va fer fotos molt guapes, me les guardaré per un dia que parli del campus...

Jo m'ho vaig passar de puta mare, no sé tu, Parra! Queda pendent un Chicago o un Californi(cation).

Guiño guiño...