viernes, 9 de octubre de 2009

El lab

Esperant a que arribin algunes fotos del concert d'U2, per fer una mica de crònica que tingui alguna foto mínimament rellevant, la resta de la setmana ha transcorregut sense masses sobresalts.

Es nota que aquella gent ha acabat els exàmens preliminars; hi ha més gent pel laboratori, més ambient, i els dies de cada dia els que vivim als apartaments ens solem veure per la nit (més d'un cop algú amb apartament gran s'ofereix per cuinar).

A casa, tot normal. El coreà imagino que està desestressat d'exàmens i històries, i haurà perdut una mica la vergonya inicial, perquè està de bon humor. Les converses no es redueixen a "hola, com estàs?" i "bé, adéu". Tot i això, encara li haig de preguntar si mai ha menjat gos.

Sigui com sigui, l'excusa per escriure és per ensenyar-vos el laboratori. O lab, o labo, o curro, o Centergy, o com vulgueu. Un dia d'aquests que vaig anar aviat pel matí (per poder anar a dinar a casa i fer siesta, no aniré aviat pel matí així perquè sí) i vaig arribar el primer em vaig dedicar a fer fotos.

L'edifici és el Centergy One, està situat en un complex d'edicis d'empreses. Té dotze plantes i un àtic que s'accedeix desde la planta 12 (ja veieu el tema del 12+1). A la foto només es veu la part que s'aixeca desde l'entrada. Però ja us puc dir que les plantes són enormes (. Quan havia de fer el papeleo les vaig passar canutes per trobar un dels despatxos de la meva planta.


El hall d'entrada és molt gran, i hi ha un mostrador amb el personal de seguretat (que et desitjarà sempre el bon dia i la bona nit) i on has d'ensenyar la documentació en cas de venir fora d'hores (l'edifici no tanca mai). Després passes a on són els ascensors (sis, no fos cas que haguessis d'esperar), molt d'empresa tot, inmaculat i amb estil.

Pujant per l'ascensor només pots arribar al lobby de cada una de les plantes, com a molt una sala d'espera. Per entrar cap on hi ha la chicha necessites tenir una targeta d'accés. Als de Georgia Tech, com ja sabeu, ens habiliten accés mitjançant la BuzzCard. Amb ella puc accedir a tota la planta cinquena, que és on estem nosaltres, passant la targeta davant del lector que hi ha a les portes clau.

Lobby des d'un costat i l'altre, les plaques són de la gent que hi som

Detall de la sala d'espera

Tot i que la planta és molt gran, jo em limito al lavabo, la breakroom (sala de descans) i el laboratori en sí. El despatx del professor Ian Akyildiz està una mica apartat, a la mateixa distància del lab i de la breakroom. Si cal alguna cosa administrativa, la seva secretària, la Cordai Farrar ens atèn en el seu despatx que està just abans del del professor. I si et cal escanejar, enviar per fax, o fotocopiar, hi ha unes màquines habilitades just davant del breakroom.

Breakroom

La breakroom és una habitació bastant gran, amb moltes taules i cadires. Aquí la gent dina o es prèn un cafè pel matí tranquilament. Hi ha tres microones i una nevera enorme, per guardar el menjar (pots cuinar per tres dies i deixar-ho tranquilament, tot i que siguem molta gent aquí) de dilluns a divendres. Però vaja, no és res de l'altre món. Tot funciona bé, excepte la màquina de snacks que no està refrigerada. I quan això passa, no us recomano comprar-vos cap xocolatina.

-------------------------------------------

Cal dir que no m'agrada molt dir-li lab, o laboratori a un lloc que simplement és una sala amb cubicles on la gent posa els seus ordinadors... jo sempre imagino gent amb bata blanca, provetes i microscopis. D'altra banda, m'agrada menys dir-li "curro" perquè realment no estic treballant com a assalariat ni res, ni em sento com a treballador. Em sento més estudiant o com a molt, investigador. Així que, per això, "el lab".


Entrada al nostre laboratori: Broadband Wireless Networking Lab (Laboratori de Xarxes Inalàmbriques de Banda Ampla). La sala és prou gran, comptant que hi estem tretze persones en cubicles. A més a més hi ha una pissarra per si hem de posar coses en comú, les impresores un servidor antic i fet pols que no sé què hi fa allà, i alguna que altra andròmina.

Vista desde la porta

Una de les dues files de cubicles. Estem back-to-back

Coses vàries comunes mirant cap enfora

El meu cubicle és el G (5158-G). Són tots iguals. Ve de sèrie un PC i un monitor grandet, i connexió via Ethernet a la xarxa de Georgia Tech. Hi ha una calaixera que es pot tancar amb clau i un calaix semi-oculte i molt útil. El seient és bastant còmode i ergonòmic (quan treballo a casa es troba a faltar). I per sobre, hi ha com dos compartiments molt grans que també es poden tancar amb clau i que es pot guardar de tot. Hi ha gent que hi deixa cafè en pols i d'altres estris per fer-se cafès, o menjar d'emergència... jo guardo alguns papers, gots, i un raspall i pasta de dents.

Com que em porto el portàtil, no necessito el PC, però el monitor es pot fer servir per fer doble pantalla (cosa bastant útil quan he tingut que treballar i "a l'hora" veure un partit del Barça.

El meu cubicle

1 comentario:

  1. Juer, no és petit el "cubicle" ehh!

    Jo també em porto el portàtil al lab, el Barça s'ho mereix!

    ResponderEliminar