Day 48: The Cheesecake Factory

I que podria subtitolar-se: "primer sopar d'empresa" o "que paga el jefe" o "aprovecha que vienen visitas para comer gratis" o etc... crec que ja agafeu la idea.

Dimecres.

El tema és que havia vingut de visita l'Eduard Alarcón, un professor i investigador de la UPC, amb els que estem treballant conjuntament: el projecte nano també està en marxa desde Barcelona, i amb els contactes que tenen amb l'Ian es fan esforços conjunts. Però per a més inri, l'Eduard era sots-director de Relacions Internacionals quan jo vaig demanar per marxar fora, per tant ell va portar el tràmit, i vaig parlar amb ell vàries vegades: és curiós com canvia llavors el tracte, d'un directiu que ha de manejar un centenar de casos com el meu, a la d'un "company de recerca" diguem-ne.

Sigui com sigui, al tractar-se del grup de nanotecnologia, vam ser el grup de nano (Luisca, Max, Josep Miquel i jo) que vam haver de fer grans sacrificis per anar a sopar amb el professor i l'Eduard. Així doncs, a les 6:10 de la tarda havíem quedat aquí al laboratori per anar a la Cheesecake Factory. Vam arribar a volts de les 7 amb un cotxe llogat (Zipcar, interessant) i ells ja estaven allà.


La Cheesecake Factory és una cadena de restaurants bastant gran i coneguda als Estats Units, tenen prop de 150 sucursals. Solen ser locals grans, fan banquets per festes. Es menja molt bé, que tinguin moltes sucursals no vol dir que sigui menjar ràpid... al contrari. El servei és molt bo (a nosaltres ens va servir un negre gay amb molta gràcia i salero, cosa que va ser objectiu d'algunes bromes) i el menjar excel·lent, tenen la tira de plats i tot tenia molt bona pinta. De fet, els col·legues que vaig fer al ProgPower me'l van recomanar. I no és d'extranyar tampoc que havent una visita i que hagis de quedar bé, hi haguéssim anat.

Ens vam asseure a una terrassa, no feia excessiu fred, però de totes maneres tenien calefacció així que fins i tot podies arribar a passar calor. La llàstima és que la terrassa doni a un carrer bastant gran. No estava massa transitat, però a estones podia arribar a ser molest.

Es nota que el professor és un home de menjar, ens va demanar dues amanides i unes pizzetes per entrar en matèria, sabent que els plats principals són enormes. Només cal dir que el Max va venir una mica més tard, i amb el que vam demanar entre 5, ell va tenir menjar de sobres. Jo em vaig demanar un fish & chips, no es pot desperdiciar l'oportunitat de menjar peix en condicions acceptables aquí.

Fish & Chips a la americana: 15,95$ sense taxes.

Però òbviament, l'estrella aquí és el postre... Tenen més de 30 varietats de cheesecake. Vam demanar tres porcions diferents de Cheesecake. Jo vaig menjar amb en Max un que tenia un color vermell per dins que no sé que era, i que per fora tenia xocolata blanca (Stefanie's Ultimate Red Velvet Cheesecake). Uffff! Tremendo. S'ha de provar... i no sé si tardaré molt en tornar a fer-ho, perquè tenen una part que és com pastisseria i pots demanar per emportar. Els altres es van demanar una de Pumpkin & Pecan (??) i una de Dulce de Leche, la qual va fet gràcia sentir tant al professor com al cambrer dir-ho amb accent americanerrrr.

Stefanie's Ultimate blablabla (perquè li foten un nom tan refotudament pretensiós?): 5,95$ sense taxes

I la part bona és quan arriba el compte i el professor agafa la tarjeta i paga... perquè fent càlculs així ràpids, el sopar hagués sortir perfectament per una quantitat entre 30$ i 40$ per cap. Última hora: m'acaben de confirmar que van ser 165$ + propina... aproximadament 200$ al cap i a la fi. We're in the money!

Al sortir, el professor va marxar a casa i nosaltres havíem de portar a l'Eduard a l'hotel. Ell ens va oferir fer una copa, encara era aviat... i vam acceptar. Vam fer una cervesa a la terrassa de l'hotel (déu n'hi do amb l'hotel) i vam estar xerrant durant una estona.

Llàstima que fes fred per anar a la piscina del terrat...

Maca velada... i arribant a les 11 a casa. És lo que té sopar a hores americanes.