Day 39 pt.1: Five? Points

Dilluns passat.

Tot i que el professor no està a Atlanta encara, i l'Albert com a invitat, havia d'anar al laboratori. Necessitava treballar en el que serà la meva primera presentació (encara que sigui totalment informal i en absolut vinculant), així que vaig decidir anar aviat per tornar a casa a dinar i així tindríem tota la tarda per endavant.

De totes maneres, pel matí ell tenia llibertat per fer el que volgués... clar que plovia molt i el dia invitava "a la reflexió" més que a la festa i al turisme, així que amb molt de seny, el senyor Parra va dormir les hores que m'hagués agradat dormir a mi, i a esperar a la tarda per fer turisme.

Sigui com sigui, després de dinar ens vam posar en marxa. Vam agafar el MARTA cap a Five Points, on ja us vaig explicar que està tot acumulat: CNN, CocaCola, Aquari, Phillips Arena, Georgia Dome, Centennial Park, Underground Atlanta.

La meva idea inicial era anar al Underground Atlanta. L'Uri (si no sabeu qui és, és igual) m'havia dit que li havien dit que era genial, com una ciutat sota terra. Les perspectives eren bones, i la idea genial tenint en compte que plovia.

Si veus això, és que estàs a la part overground del Underground (???)

Doncs res més llun de la realitat... a l'arribar ens trobem bastantes botigues al carrer, i una entrada cap al soterrani. La idea d'una ciutat sota terra està allà: són com dos carreres que es creuen, cada un amb el seu nom i tal, i diferents botigues de souvenirs, un Foot Locker, i paradetes com creades a partir de carros. És com si fiques un centre comercial dins un parking i li poses algunes coses per ambientar.

En general es respirava un aire de grandesa perduda. Estic segur que durant els Jocs Olímpics d'Atlanta aquell lloc estava molt més cuidat, les botigues plenes i tot tenia un ambient alegre i maco; no com el que em vaig trobar, un mini-centre comercial gris, poc cuidat, amb gent aborrida i cansada. Poca gent i tothom al seu rotllo. No sé si la crònica és potser massa negativa; potser el fet de no fer siesta em fa tenir aquesta visió tan esbiaixada. O potser m'esperava molt.

Trenecito feliz / oficina de seguretat (amb negrot dins)

Trobar anuncis antics de Coca-Cola en alguna paret, o rèpliques de cotxes antics i alguna ambientació de trens, va ser potser el que es salvava. Això i l'entrada desde fora.


Vam durar poc allí, de totes maneres. Per sort la pluja va amainar, i desde llavors van caure quatre gotes, així que vam poder fer activitats d'aire lliure sense veure'ns massa perjudicats. Vam encaminar-nos doncs cap a la zona del parc i l'aquari. Anant-hi vam passar pel costat de l'edifici de la CNN. Segons per quina zona, sembla grisot i tal (potser també pel dia que feia), però les entrades amb el cartell enorme de CNN, i el lobby són enormes i està tot inmaculat. Inclús hi ha una zona que connecta per dins amb el Phillips Arena (on juguen els Atlanta Hawks de la NBA). Sens dubte un dia aniré a fer la visita guiada: diuen que hi ha l'escala mecànica més llarga del món.


Després vam anar cap on hi ha la Coca-Cola i el Georgia Aquarium. Per arribar-hi, el camí més curt és atravessant el Centennial Park. És un parc que en principi està per commemorar el centenari dels Jocs Olímpics moderns, que coincideix amb la celebració a Atlanta el 1996 (la primera edició va ser a Atenes, el 1896). Una de les coses que crida l'atenció és que als llambordins (paraula que vaig aprendre gràcies al Josep Lluís Núñez, no? És gravíssim, no?) de gran part dels camins del parc hi ha noms gravats. Crec que podies pagar certs diners per aparèixer en un gravat: és més, a la web pots buscar la teva rajola si ho vas pagar. I sembla que no, però són MOLTS noms gravats. Segons la web, uns 686.000. Suposo que així es financiarien gran part del projecte. A la web hi ha més dades curioses.


A la part central hi ha una estàtua en honor del baró Pièrre de Coubertin, inventor dels Jocs Olímpics moderns, i aprop seu una font "interactiva"; es veu que a l'estiu t'hi pots ficar i que imagino que depèn d'on trpitges surten uns xorros o uns altres. Els sortidors tenen forma d'anelles olímpiques. Del parc no hi ha molt més a destacar: potser que està MOLT ben cuidat, tot molt verd, i que imagino que quan fa millor temps està molt més ple (perquè aquell dia estàvem pràcticament sols).

Heus aquí el senyor baró, una mica perdut em sembla a mi.

Fi de la part 1.