Day 38: The iranian-mojito experience

"Sunday at my place?"

Paraules textuals de la noia iraniana a tots els del laboratori. Sopar doncs, a casa de la Sepideh.

El dia començava a les 11 del matí. Recordem que el dia anterior l'Albert i jo vam anar a dormir a les 6 del matí amb una senyora papa. Perquè em despertaria a aquella hora? No ho sé, però no podia dormir i per inèrcia em vaig acabar despejant... amb una petita ressaca. Durant el que va quedar de matí ho vam passar veient vídeos varis al youtube, l'acompanyant perfecte per les hores mortes. Al migdia vam anar a pillar algo de dinar i després d'això, siesta reparadora.

A quarts de 7 estàvem al lobby esperant a la resta. Havien de venir els xinesos amb en Josep Miquel, ells ens portarien en cotxe a un lloc que ens hagués suposat caminar una mica menys de mitja hora. Van venir, i "vamos allá, no?".

Vam arribar al lloc en qüestió. Era un complex d'apartaments, concretament lofts, al pur estil americà. Piscina a la planta baixa, un fotimè de parkings, i després els apartaments que donen tots a grans passadissos a l'exterior. Com no, molt autèntic. Rotllo motel, però en bo i amb més pisos. El loft de la Sepideh és molt espaiós, la sala d'estar enorme, cabíem els 15 prou bé, i apart dos habitacions bastant àmplies i un lavabo normal.

Vista dels apartaments i la piscina

La gràcia de la nit era, primer, el menjar iranià de la Sepideh (va fer una mica mix, perquè per tanta gent...) i després, els mojitos. En Josep Miquel, com no, havia comprat rom, menta, limes, sprite, i una espècie de sucre morè que sembla més cola-cao que una altra cosa; i que d'endolçar, més bé poc. El gel el vam picar els homenots de la casa amb un martell, como mandan los cánones (sí?). La majoria de la feina la va fer el Josep Miquel, que va voler encarregar-se personalment (crec que prenent el relleu de la Maria, noia que l'any passat morava aquestes terres), però amb dobles intencions. Per poder carregar els mojitos i així fer que els xinesos, que no són del beure, s'animessin.

Mojitàmens

Sigui com sigui, hi havia un portàtil i uns bons altaveus, així que la música va anar corrent i la zona de la catifa de la sala d'estar es va convertir en una zona de ball bastant concorreguda. Fins una mica més de mitja nit, que ja estàvem tots una mica cansats per haver començat a mitja tarda, que era diumenge i l'endemà s'havia d'intentar treballar.

Lab gairebé al complet (sobra 1, falten 2)

A casa i a dormir, que no hi ha més història. No va ser un mal diumenge, tot i haver dormit escasses hores i haver de superar la ressaca.

---------------------------------------------
Fotos cortesía de Parra Productions.