Day 37: Taste of Atlanta

Dissabte va ser un dia completet, festiu, afortunat.

Em vaig llevar no massa tard; a les 12:15 havia d'estar a l'aeroport per rebre l'Albert. Així doncs, vaig agafar el MARTA (previ clavada de 39$ per 20 viatges), concretament la línia que va de Nord a Sud i deixa com a última estació l'aeroport. No va ser molt difícil trobar-me amb l'Albert que m'esperava a la cinta on es recullen els equipatges. Vam anar a l'apartament a deixar les coses i tal. Després de montar el llit inflable que ens havia deixat el coreà (i que incloia una mena de reactor nuclear per inflar-lo, més que res pel soroll), i rapinyar manta i llençols d'en Josep Miquel, vam marxar al Taste of Atlanta.


"Taste Of Atlanta" és com una fira de degustació gastronòmica a l'aire lliure que es fa al voltant de la Tech Square, que és on està el lab. Queda molt aprop nostre i a sobre era una bona oportunitat de posar-se les botes. Van tancar els carrer per l'event i hi havia montades tot de paradetes al carrer, totes de degustació. L'àrea tancada al trànsit era bastant gran, i sort, perquè de gent no en faltava. I això que la previsió marcava pluja, però la veritat és que tot i que el cel estava enteranyinat, el temps ens va respectar.

Mapa aproximat de la zona dedicada. Tingui's en compte que els carrers no són precisament curts i petits.

Ens va costar una mica més de 20$ per persona (teníem 5$ de descompte per estar en el Centergy One - ens van passar un mail amb un codi de descompte) i ens van donar 15 tickets. A cada una de les paradetes es pot llegir els plats que pots degustar i el número de tickets que costa cada cosa, sempre entre 1 i 3. De la mateixa manera, hi havia paradetes de publicitat on repartien cupons de descompte i mostres gratis.

La única pega és el tema de la beguda. Suposo que d'aquí treuen els diners: hi ha parades on venen begudes, però et claven mínim 3$. La tàctica va ser entrar en un dels restaurants (que no van tancar, òbviament) a comprar beguda amb "refill". Per 1,62$ got de Coca-Cola que reomples els cops que vols fins que surts del local, no està malament.

Vista desde 5th St. amb Williams St. Molta penya al fons

Així doncs, entre mostres gratuïtes i "plats selectes" (fish & fries, southern fried chicken, pizza, estofat, gelats, ...) vam dinar ben dinats. Cap a les quatre vam anar a l'apartament del Luisca a fer baixar una mica el dinar, però en quant vam tenir oportunitat, ens vam tornar a escapar. El tema tancava a les 6, però encara teníem temps de berenar a base de mostres gratuïtes (algunes bastant generoses) i algun muffin d'aquells que demana a crits un got d'aigua.

"A falta de KFC, bueno es esto" por 2 tickets.

Havent saciat la gula, caldria ara sacia les "ganes de beure". De tornada a casa vam passar per Mac's, una licoreria no molt gran, però que atesora una quantitat i varietat d'alcohol envejable (encara que imagino que és bastant normal). Vam comprar una ampolla de 1,75L de Jim Bean i 12 cerveses per un preu bastant raonable. Al sortir, amb la típica bossa de paper, ens vam fer la foto de rigor de "malote amb una ampolla dins una bossa de paper perquè la poli no li pugui dir res".

L'Albert i jo amb pinta de malotes... bueno, Albert, hauràs de practicar una mica.

I sabia que els meus esforços per treure la gent de festa donarien algun dia els seus fruits. Ja havia reclutat amb bastanta seguretat a en Luisca. Per tant érem 3. Paral·lelament vaig informar dels plans al noi que em va guiar la setmana anterior (en Ben), qui va portar un amic. Sigui com sigui, després de sopar (sí, encara vam menjar més) vam anar a l'apartament d'en Luisca on el whisky va fer el seu efecte, i on vam aconseguir que l'Anna, en Josep Miquel i en Max s'animessin a sortir. Bueno sí, el whisky i el fet de que el Luisca treiés la guitarra i ens ho estiguéssim passant de puta mare. I a sobre, en Roop (un personatge pintoresc del que ja us en parlaré algun dia) es va apuntar, el que ens assegurava l'èxit. Diguem-ne que és sociable fins la mèdula i sap com tractar els porters, i sobretot sap bons llocs.

Jo amb pinta d'Alabamero juntament amb un dels culpables de l'èxit col·lectiu de la nit.

Devia ser mitjanit quan ens vam posar en marxa. En Roop ens va portar a un local que es diu "Door44". Entrada per 10$ sense consumició... havia fet bé de venir begut de casa i amb reserves. El local no era molt gran (hi havia bastanta gent a una terrassa de fora) però estava molt guapo i la música estava bé; hi vam estar de puta mare fins prop de les 3.

Door 44.

Vam tornar a peu a casa, i davant dels apartaments vam patir el punt subrealista de la nit. En Ben m'havia pagat les begudes dins la discoteca, així que volia pagar-li l'esmorzar. Ell volia anar al lloc que la setmana passada va trobar tancat, així que se'n va anar a buscar el seu cotxe. La gràcia va venir quan va tornar 5 minuts més tard DINS D'UN COTXE PATRULLA. El seu amic, que s'esperava amb nosaltres, tan panxo ens diu "mireu, ja està aquí" i es munta amb ell al cotxe. Nosaltres li diem que passem, que un altre dia ens veiem.

Era la poli de Georgia Tech. Es veu que és bastant normal que la policia et faci de taxi en cas de que et vegin en males condicions, o si els ve en gana. Així que suposo que el devien veure caminant sol, de matinada, i probablement fent esses, i li devien proposar anar a buscar al colega i deixar-los a casa. Fos com fos, jo ja estava davant de casa, i no tenia cap ganes de que la policia em portés on fos que anés. La gana seguia allà, i el Checkers sempre està allà. Així que la següent acció era previsible.

Dues hamburgueses prou maques per 3$? Jo firmo! Demanem 2 per cadascú... i després d'esperar el que ens va semblar una eternitat... ens ho donen, i hi havia només dues hamburgueses. Després de preguntar a algú per allí (algú que no em treiés una pipa, perquè havien uns xulos amb dentadura d'or per flipar) i que se'm rigués a la cara, vaig anar a reclamar, i sense demanar ticket ni preguntar ni polles, em van donar els 2x2=4 que havia demanat. O sigui que a casa a "posar-se com un bacó, tu" i a dormir.

Entre pitos i flautes, les 6 del matí. El que no sabia és que el dia següent m'aixecaria a les 11 i no podria tornar-me a dormir. Bravo.

-----------------------------------

P.D.: per cert, grans notícies. El coreà ha comprat una cortina de bany nova. Estem lliures de gore a la dutxa.