domingo, 4 de octubre de 2009

Days 30 & 31: Buckhead

...i 31! Ja fa un mes que estic aquí.

Crec que ja han estat suficients reviews diàries de tot el que faig i el que deixo de fer, amb dies més interessants que d'altres. Es comença a notar la rutina. A partir d'ara em limitaré a relatar els dies que tinguin alguna cosa mínimament a destacar, i a posar posts de curiositats, fotos, llocs, o el que sigui.

L'últim relat és el d'aquest cap de setmana que acaba (depressió dominical activant-se...). Ahir dissabte em vaig llevar al migdia per poder veure el Barça de fútbol i de bàsquet (per cert, tremenda final de supercopa... llàstima que l'únic streaming que hi havia disponible era una pute basure). Després de dinar i de conversacions vàries, vaig anar a jugar a bàsquet al gimnàs.

Es veu que feien un torneig femení d'instituts a les pistes de bàsquet. Tenia la seva gràcia, veure com es juguen partits simultanis a vàries pistes, veure els àrbitres amb els seus uniformes a ratlles, la tira de pares orgullosos, més d'un policia (tremenda la seguretat), mítics entrenadors viejales, entrenadors de 2m que segur devien ser algú fa uns anys... Estava molt ben montat.

Gràcies a déu que deixaven dues pistes lliures pels mortals com jo. Després d'esperar una estona vaig entrar a jugar. Cap al final del tercer partit que portàvem jugant vaig notar una fuetada darrere la cuixa... algo dec tenir. M'hauré de prendre la setmana que ve amb calma. Sigui com sigui, abans de marxar, vaig recordar el fracàs de la nit anterior pel tema de sortir, i tot i haver enviat mails proposant farra, les perspectives no eren massa bones. Així que per tota la cara, a un parell amb els que havia jugat, els pregunto com es diuen, d'on són... i vaja, que si saben llocs per sortir, i si faran alguna cosa.

Són un negre (Benedict) i un blanc (Vince) i comparteixen pis al campus. El Benedict, molt bon xaval, em va comentar que ell havia passat pel mateix que jo (tenim la mateixa edat, ell va venir de Florida a fer un master) així que vam intercanviar telèfons per més tard. Després de sopar, va venir l'Elías al pis per començar a calentar motors, i més tard van venir aquest parell. En Benedict em va dir que aniríem a Buckhead.


Buckhead és un districte que està al nord d'Atlanta. No està excessivament lluny, però havíem d'anar en taxi. Se suposa que és famós per les seves zones de bars i entreteniment. En Benedict em va dir que aniríem a "Moondogs". Així doncs, vam trucar al taxi i en deu minuts ens estava esperant a la porta. El trajecte ens va costar 23$, prou bé considerant que vam anar per autopista, i érem 4 (em vaig estar fixant, et cobren un paston si potes en el taxi. Recordo haver-ho vist a Barcelona, però no recordo la "multa).


A l'arribar veus 4 bars un al costat de l'altre. La intenció era anar saltant de bar en bar. En el primer vam estar una estoneta, estava prou bé, amb billars i vàries zones per ballar. La música, prescindible. El segon ja era Moondogs. Vam demanar una gerra de cervesa, i quan ens va costar 5 pavos, sabíem que ens quedaríem allà tota la nit (encara que un chupito de tequila valia 6$, com es menja això?). És un bar bastant laberíntic, amb moltes sales i barres. En general és bastant típic americà, tot de fusta, i amb moltes coses penjades per les parets. Sigui com sigui, tacaven a les tres de la matinada (és molt) i estàvem molt a gust.

Per tornar, un altre taxi, que vam pillar perfecte just sortir. Un cop prop del campus, vam anar en busca de menjar. El xino del costat de la residència estava A PETAR, així que ho vam descartar. El Benedict volia anar a un lloc de waffles, però queia una miqueta lluny, així que vam anar a buscar el carro d'en Vince. Vam anar fins allà, però estava xapat (en Benedict es va tornar boig). Vam acabar a "Checkers", una hamburgueseria amb drive-in tipus McAuto, i ens ho vam fotre al meu apartament (el coreà no s'ha queixat... i déu n'hi do, la vam armar bastant).

A les 4 i mitja tothom va marxar a casa seva. Havia estat una molt bona nit: el Benedict em va dir que s'ho havia passat genial. Estava d'acord. Doncs res, a dormir (aquest cop sense lentilles).

El dia d'avui, diumenge, ha estat un dia anodino, sempre penso que faré grans coses amb el temps que tinc, però acabo tirat al llit veient alguna sèrie, l'APM, escrivint el blog... res emocionant. Avui m'havia proposat fer una truita de patates, però se'm tira el temps a sobre, i m'han invitat a sopar (a can Josep Miquel, on si no!), així que faré una mica de marujeo per netejar la meva consciència. Deixarem la truita per més tard (qui sap) o un altre dia.

-----------------------------------------------------------

P.D.: felicitats als jugons de primera. Segona victòria. Vamos San Yús!

No hay comentarios:

Publicar un comentario