Day 51 pt.1: Georgia Tech Basketball

Dissabte.

Sorprenentment, com vaig comentar al final del dia 50, em vaig llevar al migdia, com una rosa... tot i la quantitat de sangria i cervesa que creia haver consumit. Millor.

Uns dies abans, m'havia arribat al correu un anunci que parlava del Georgia Tech Men's Basketball. Es veu que feien una mena de presentació aquell mateix dia, incloent un "scrimmage" (no cal que ho busquis, estimat lector,ja ho explico més tard), gratis. Se suposa que l'objectiu d'això és que la gent hi vagi i compri els seus passis de temporada (posen un paper en els seients preferents amb el preu i tal, el pots agafar i portar-lo a administració, i el seient és teu per tota la temporada).

Era a les sis, hora prudent... així que després de llevar-me i veure la pallissa del Barça al Joventut, vaig dinar amb la calma, i després de dutxar-me em vaig enfundar el meu jersei de Georgia Tech (per no donar el cante) i vamonó! Feia sol, però fresca. És un temps que m'agrada (dada prescindible).

La veritat és que havia proposat l'activitat a la gent del laboratori, però a ningú li va fer gràcia, així que, pels meus collons, vaig anar sol. Total, l'Alexander Memorial Coliseum, on juguen els de Georgia Tech, està a dos minuts, literalment, dels apartaments. De fet, vaig sortir a les 17:55 de casa i quan vaig arribar encara no havien començat.

L'estadi desde fora

L'Alexander Memorial Coliseum és un pavelló bastant gran, amb acomodament per 9.191 espectadors (per posar una referència, al palau blaugrana hi caben 8.250...). Va costar una milionada i mitja, concretament 1,6 milions, i en un parell d'èpoques es van jugar partits dels Hawks aquí, crec que de tranisició. Està tot molt ambientat amb els colors dels "Yellow Jackets", tot molt blanc i daurat. Massa i tot, hi havia estones en que em molestava tanta llum i lluantor.

Aquesta és meva! Feta amb el mòvil i després juntant amb el programa de panoràmiques

Per ser una mena de presentació, també era una mica d'assaig dels partits normals. La banda/orquestra estava en el seu lloc habitual, en un dels "gols", i la veritat és que lo petan bastant... amb bateria i tot! És com estar a la Fonteta de Sant Lluís (on juga el Pamesa) o al Martín Carpena (on juga l'Unicaja), famosos per les seves fanfarries. També em va fer gràcia com aquests criden el compte enrere quan s'acaba la possessió o als finals de parts (que no quarts).

Curiós detall el del director d'orquestra.

Hi havia, com no, cheerleaders (una mica soses, no va haver ni espectacle de mitja part... però vaja, complien, i anaven ballant en la línea de fons al ritme de les cançons que la banda). Que no falti tampoc la mascota, típica en tots els partits de bàsquet dels Estats Units diria jo... ho feia bastant bé i tenia la seva gràcia: anava fent-se foto amb els nens, fent-los gracietes, animant...

La meitat de les cheerleaders (l'altra meitat va marxar a la mitja part). Ojo que també hi ha cheerleaders pavos!

Doooncs un cop vaig haver donat la volta de reconeixement i tal, tímidament vaig seure... potser era a la quarta o cinquena fila, seients acotxats, amb lloc per posar la beguda, prou bé. El partit estava a punt de començar. L'scrimmage consisteix en un partit d'exhibició i com d'entrenament. Juguen entre ells. Fan dos equips de 7 ó 8 jugadors, uns amb la primera equipació d'entreno i
els altres amb la segona. Els noms dels equips: "Blue" i "Gold" (uy, quina imaginació! A que no sabeu de quin color anaven?). Tot i això, jugaven amb marcador, àrbitres, i tota la pesca. Per cert, 4 àrbitres! Tres a la vegada seguint el partit i un descansant, i cada X minuts van rotant. Com se les gasten!

Temps mort vist desde la cinquena fila

Una de les coses que em va impactar i que no entenc és el tema del temps. Les possessions són de 35 segons, encara (joder, és que no se suposa que a USA es premia l'espectacle?) i almenys en aquell partit van jugar dues parts de 20 minuts, a temps corregut. Pel que fa el joc, ni fu ni fa. Una mica anàrquic, a vegades brillant. Però joder són unes males bèsties. Vaig veure uns mates i unes chapes contra mate, ufff! Impressionant... si crec que la meitat de l'equip es feia el mate a peus junts de sota la cistella.

De totes maneres, em sembla que Georgia Tech no és massa bona a nivell estatal. Vaig estar mirant les samarretes retirades i l'única que vaig reconèixer va ser la de Matt Harpring, que si no recordo malament va jugar als Orlando Magic. Bueno, mirant ara a la wikipedia m'he enterat que Stephon Marbury (alias Starbury, o també xalat dels collons, véase algunas razones aquí) o Chris Bosh també són noms il·lustres.

Borrós "hall of fame"

A la segona part, vaig anar a donar la volta al pavelló per fer alguna foto més i per veure el partit "TV-wise", és a dir, de la banda on es col·locarien les càmeres, se suposa, i on estan els seients de peu de pista. Em vaig ficar en primera fila, darrere de la taula de resultats (cosa que no podré ja fer mai més, em sento afortunat).

Vistes de primera fila.

A l'acabar el partit, es veu que feien firma d'autògrafs i demés, però jo vaig pillar un poster i vaig pirar, però això no acaba aquí, perquè...

CONTINUARÁ...