Day 50: "silla" & american parties

Divendres.

Un divendres que no passarà a la història com el dia que més vaig currar, precisament. I mira que vaig estar hores pel lab... crec que el dia que més.

Però entre cerca de papers, mirar preus de vols, mirar bitllets per la NBA, actualitzar el blog, menjar... ufff! no donava temps a currar! Però no em sento culpable, al laboratori es respirava ambient de cap de setmana, i cada deu minuts veies a gent voltar, conversar, fent broma... així que tampoc ajudava a les meves poques ganes de fer alguna cosa de profit.

Sigui com sigui, suposo que estàvem tots amb el cap pensant en la nit. L'Anna, la noia italiana del laboratori, ha tornat a Itàlia, i el divendres va montar una festa de despedida (o "see ya" party, o "silla" party) i déu n'hi do! Realment la noia torna el pròxim mes de Gener, en una nova estada de doctorat, ja que diu que treballa molt millor aquí que a Itàlia.

S'ha de dir que el primer cop que em van dir "see ya" party, jo vaig entendre "silla", però sembla que no només jo, si no la resta d'europeus, perquè lo que a mi em va semblar una broma va acabant sent realitat. En el correu electrònic d'invitació ja posava silla party, al pastís que s'havia preparat per la ocasió es llegia "silla"... and so on. Pffffffffff...

Sí sí, no m'invento lo de "silla"... Gran foto

O sigui que a les 9 a l'apartament del Max i del Luisca. Vaig arribar puntual, dels primers. Menjar a punta pala (pizzes, pasta, truites de patates, etc etc) i una palangana i una mega-olla amb sangria (recepta amb canela, rico rico y con fundamento) eren els principals reclams. Va començar a arribar gent i gent... tots els del laboratori i les seves respectives parelles, la penya espanyola, part de la penya iraniana, penya mexicana... vam tenir pics d'entre 25 i 30 persones. Valga'm déu, quina festassa!

Nemanja i jo, T-shirt brothers...
(Em miro al Nemanja, la samarreta que porta... veu que em fixo i es riu, i em diu: "Pull & Bear". Ho sabia! Es la mateixa samarreta!!)

La chinese gang van ser els primers en marxar, suposo que auspiciats per la falta de música internacional: tot era espanyol o pop comercial en castellà, cosa que no va evitar que la resta de gent ballés la tira. La sangria s'acabava, i això es notava a la pista de ball... van haver un parell d'incidents relacionats amb el tema. Bogeria! Com mola...

Tot i que estava sent un èxit, la gent va començar a emigrar cap a una altra festa. És també conegut que un dels que va posar l'apartament (en Max) havia de treballar molt i volia anar a dormir; era passat mitjanit, tot un èxit!

La troupe mexicana ja m'ha adjudicat el títol de Daddy Yankee, per la cara... així que no puc defraudar als fans. Foto i autògraf.

La festa a la qual els supervivents vam acabar marxant era a una casa, prop del campus. I segons m'havien dit, hi havia 150 assistents confirmats. I quan vam arribar, doncs ja t'ho pots imaginar... festa americana autèntica. Casa de dos pisos amb porxo al darrere i jardí enorme. Doncs TOT A PETAR. A dins la casa hi havia un DJ i uns barrils de cervesa, que ja estaven a les últimes quan vam arribar. I no sé com la gent estava dins de la casa, fotia una calor asfixiant de la tira de gent que hi havia.

Fora s'estava bé, estava també a reventar però encara et podies moure. La veritat és que jo em vaig aburrir una mica... la gent estava més per la conversació, sense beguda (perquè no tenien, no perquè no volien) i a fora sense música ni res. Que jo digui això és bastant extrany, però en aquells moments preferia una discoteca. I estar amb els col·legues, que amb la broma ens vam acabar mig despersant.

El Effendi Chechu y la homenajeada en la fiesta americana

Total, que a volts de les 2:30 ja érem a casa de nou, a dormir que havia estat un dia llarg (que no intens). Lo bo d'aquestes hores és que el dia següent et llevaras a les 12 i no és necessari tenir ressaca... i s'agraeix ja que les ressaques de sangria poden ser mortals.