Day 32: The iranian experience

Dilluns.

El dilluns va transcórrer amb tranquilitat al lab. Els doctorands nous estaven fent el examen que anomenen prelim i que són 8 problemes a escollir entre 25, de tota la matèria de la carrera. Potser per això alguns estaven nerviosos per tal com els hauria anat a tots... i per la tarda alleugerits perquè ja estava fet, i per fi podríem fer vida social normal amb ells.

A més a més d'això, teníem un altre motiu per celebrar. Era l'aniversari de la Sepideh, la noia iraní del laboratori. Una noia mexicana dels apartaments ens havia ofert tacos, però era lleig passar de la gent del laboratori i d'un aniversari. La Sepideh ens va citar a les 8PM a un local anomenat "Divan", que estava a un quart d'hora en cotxe, molt a prop d'on havia anat el dissabte de festa.

La homenajeada: Sepideh Dolatshahi

El "Divan" en qüestió és un lloc portat per iranís (o això diuen) i l'ambientació i la majoria del menjar són típics. A l'arribar, ens esperava un aparca-cotxes, cosa suposo que més normal de veure per aquí, i que augurava un sopar no barat del tot. El lloc és com una casa normal americana, i la sala on vam sopar estava al segon pis. L'ambient era molt cool en general, on la gent porta les seves parelles i tal, llums baixes i tot bastant arregladot.

Això estava a l'entrada i donava a una sala amb uns sofàs

Sala, al segon pis, on vam sopar

En principi érem uns quants del laboratori, la companya de pis americana de la Sepideh i un noi iraní. Després es van unir uns quants bastants molts iranís amics seus. Tal com va dir ella: "si hem quedat a les 8, es presentaran a les 9:30"... i així va ser. Es va montar un bon sarau per redistribuir les taules i tal, apart de que nosaltres estàvem encara sopant... però vaja.

Per ser dilluns tenien un menú especial amb un entrant, kebab de dues carns diferents i postre per 35$. No és tan car considerant que poden menjar-ne dos (apurant una mica) i que els plats per separat valien molt més. I l'altre cosa especial del menú eren les ampolles de vi a meitat de preu. A la nostra banda de la taula, entre cinc vam demanar dos menús d'aquestos, i un entrant extra, i vi (i aigua clar, sent gratis). D'entrants vam demanar Dolmah, Falafel, i "kashka bodemjoon" (en el link està explicat en anglès que és cada cosa, no m'és fàcil recordar com era i què portava tot) . Les racions eren bastant ridícules, la veritat. De segon doncs venien els kebabs... simplement són diferents carns cuinades una mica especial, acompanyat amb arròs basmati i salsa de yogurt. Els trossos de carn eren contundents, però no tocaven masses per cap... De postres vam demanar baklava d'ametlles i festucs, i un cheesecake (tot molt petit, delicatessen). Per beure vi españó (avalat per en Luisca).

Crec que això era el Dolmah. N'hi havia 4 (ESTAFA!).

Després del sopar, entre xerrada amb un iraní molt simpàtic, alguna que altra foto, i bon rotllo general, entre els cinc que érem ens vam demanar una hookah per fumar, amb una pastilla de poma. No ho havia provat mai (té collons que ho hagi fet a Atlanta tenint-ne una a l'Escala) i està prou bé... però no té res especial, només l'aroma i com socialitza amb la gent el fet de fumar amb una pipa d'aquestes.

"Oh, tío, qué bien fumas!" ¬¬

Quan vam acabar tots de sopar la Sepideh es va animar i va animar als iranís a ballar. Mare de Déu, aquests tius són uns fiesteros! A ningú d'ells li va importar que casi no cabéssim i estaven allà donant-ho tot quan potser no eren ni les 11 de la nit. I encara va ser més espectacular quan vam baixar a una sala d'abaix més gran i amb la música més alta. Són una gent molt animada quan d'això es tracta... i ho vaig disfrutar, però el final ja se'm feia una mica cuesta arriba. A les dotze ens van fer fora, i cap a casa a dormir.

Foto d'un xino, que sempre fa gràcia (ay pobre, amb lo bon home que és en Pan Zhou)

En total van ser 28$ per cap en el nostre bàndol, que si miro en retrospectiva, estan ben pagats. Per l'ambient, la qualitat (que no cantitat) de menjar, la pipa, l'experiència iraniana, i per fer una cosa diferent un dilluns per la nit.