domingo, 6 de septiembre de 2009

Day 1

Hola!

Us faig arribar el primer mail del que se suposa seran bastants, o potser faci un blog per explicar-ho tot, o jo que sé...

EL que sigui, que porto quasi 24h sense sobar, descomptatnt un parell d'hores l'avió... Així que intentaré ser breu.

El viatge amb avió se m'ha fet molt més curt del que esperava (vaja, curt no... però hi penso, i no em dona la sensacio que hagin estat 10h -8000km!!-). Amb totes les paridetes que regalaven jo era el més feliç de tots (auriculars, antifaç per sobar, coixí, manteta, esmorzar, dinar, begudes, cacauets...) i a la pantalleta dels "reposacabezas" es podien veure una quinzena de pelis, una trentena de sèries (capitol aleatori) i jugar a clàssics com el solitari. I si no, posaves el mapa de vol, on et deia dades vàries i sortia un mapa bastant il·lustratiu d'on estaves a cada moment.

L'aeroport d'Atlanta és enorme... després de passar pel control del visat, passar control de l'equipatge de mà, i tornar a "facturar" la maleta per tornar-la a treure després, he anat EN METRO fins a la terminal de sortida. Allà en Josep Miquel i en Max (un italià), estudiants de doctorat, m'han rebut amb un Mini descapotable que havien llogat per l'ocasió (és un lloguer per hores). M'han portat directe a la residència, amb la capota baixada, "huelga decir"... per una autopista de 7 carrils, a lo grande, que ja se sap que estem a Amèrica.

A la residència m'han rebut i m'han portat al pis. L'ambient en general és molt d'estudiants, i almenys les noies que m'han rebut eren molt simpàtiques, i es respira bon rotllo. Sobre el pis, la veritat és que la primera impressió és bastant ruïnosa, perquè és el pis més barat (i mes petit) dels de 2hab i 1lavabo. La meva habutacio té un escriptori, una calaixera, un armari empotrat i el llit. Està enmoquetat i de bones a primeres no estava ni col·locat tot, així que se m'ha quedat la cara de tonto. El lavabo es grandet però té humitats que pots flipar. De totes maneres, haig de dir, que quan he conegut al meu company de pis tot ha canviat. En Jyun (Shawn pels amics) és un coreà que porta dos anys aquí. Té carro (cosa bastant valorada aquí) i m'ha ajudat a posar els mobles al seu lloc, ma portat a un lloc pq pugui menjar algo... i després de veure la seva habitació [que té bastant arreglada] tinc l'esperança de fer d'això algo bastant habitable. També s0ha de dir que tinc un full on apuntar els desperfectes que se suposa que arreglaran. La vista que tinc desde l'habitació no està malament per lo que té que oferir l'edifici. Lo dolent és que no es pot obrir la finestra així que per airejar-ho tot ja em direu com ho faig.
De totes maneres, està tot bastant abastat de serveis [Internet a l'habitacio i molt ràpid, al menjador tele per cable (la tira de canals), hi ha rentadora/secadora (pel que diuen no gaire bona), rentavaixelles, nevera i congelador petitets]. En general li donaria un aprovat raspat al pis, però a mi em sobra.

Després en Josep Miquel m'ha recollit per anr al Ikea. Està a 20min caminant, i he comprat llençols, coberts, una olla, etc... Després hem anat al super d'aqui aprop, que no està gens malament, a pillar menjar perquè el coreà no s'hagi d'encarregar de mi. Després el propi Josep Miquel m'ha abastat de gots, plats, una paella, etc que li sobraven o havia heredat d'altres companys de pis (és algo habitual).

En fi, ha estat un dia bastant profitós, i un servidor se'n va a dormir. Ah, i lo de ser breu crec que anava de broma...

Fins la propera, petons.

2 comentarios:

  1. Si necessites pasta avisam. No se que fer amb tants diners al banc.

    ResponderEliminar
  2. Mira'l que afortunat! Gasta-te'ls... amb un viatge, per exemple??

    ResponderEliminar