El problema del comerciant

L'innovador estudi d'Adleman ha demostrat que manipulacions bioquímiques de l'ADN comunament utilitzades, poden fer-se servir per resoldre problemes computacionals aplicables a la vida real, iniciant-se així la computació biomolecular. (...) Els primer problemes solucionats són els tan famosos "problemes combinacionals". Un d'ells és el problema del comerciant.

Y. Benenson, E. Shapiro, “Molecular Computing Machines”, Dekker Encyclopaedia of Nanoscience and Nanotechnology, Marcel Dekker, 2004, pp. 2043 – 2055. (Traducció lliure)

Imagineu que sou directiu d'una empresa i heu de fer una gira de promoció per vendre el vostre producte. Heu de passar per Madrid, Londres, París, Gènova, Berlín, Istambul i Moscú. Només podeu fer una parada a cada ciutat. Tenint un quadre amb totes les distàncies, voleu saber quin itinerari seguir per recórrer el mínim de quilòmetres seguir.

Fins ara, el mètode més eficient per trobar la solució òptima, és calculant TOTES les possibles rutes. En el nostre cas: 7 ciutats, em sembla que són 2520 possibilitats. El nombre de possibilitats creix exponencialment a mida que creix el nombre de dades (més d'un bilió de possibilitats per 16 ciutats). El que es fa doncs és recórrer a la programació i als ordinadors per resoldre aquest problema computacionalment.

El que vinc a dir amb tot això és que ARA MATEIX suposadament se sap com resoldre problemes senzills de computació amb eines com seqüències d'ADN i enzimes concretes (a nivell molecular doncs, molt petit, petitíssim). Aquesta és la base sobre la qual es cimenta la investigació: les nanomàquines poden tenir capacitat per fer càlculs, i això s'utilitzarà per codificar missatges o resoldre adreces (saber a qui li hem d'enviar un paquet).

Per tant, una correcta comunicació entre màquines a nivell "nano" és factible.