Days 16 & 17: take it easy

Em llevo dissabte pel matí... és aviat, les 11:30. Per mi es molt aviat! Es nota això que als USA tanquen aviat les discoteques i tal. Em fa mal el cap de la ressaca, però estic content per haver sortit el dia anterior. Era com un compte pendent després de tres setmanes sense catar la festa atlantina.

"Take it easy", doncs. A les 12:30h comença el bàsquet. Acaba, dino, siesta. A les 16h comença el Barça. Pallissa. Havia de fer la compra, i podria haver fet moltes activitats, però miro per la finestra i segueix plovent. I amb força. Així que res. Podria haver anat al mini-gimnàs que hi ha al soterrani a córrer una mica... bah, ja ho faré un altre dia. Així que mirant vídeos per Internet, sopant, buscant ofertes per Amazon, eBay i miscelànies vàries se'm fa mitjanit. I torno a tenir son, així que cap problema, ja veus tu. Me'n vaig al llit.


El dia d'avui apuntava a una cosa similar. Tenia una cita obligada amb la final del Europeu de bàsquet a les 15h. Per lo demés, dia lliure. Feia una dia horrible com de costum, però em vaig dutxar i vestir just pel que pogués passar. En una estona que havia parat inclús feia un "amago" de aclarir-se el cel, he anat al súper. Mira, ja he fet algo de profit. I de tornada he mirat a la bústia: m'havia arribat la primera compra: un cable d'alimentació amb endoll americà (2.99$, a good deal). Després de dinar coses que porten temps a la nevera i cal començar a ventilar-se, partit. Partidàs. Aquesta selecció nostra de bàsquet és una passada. Després he estat pel MSN parlant amb gent diversa. En quant ha estat visiblement tard per ells i han marxat, jo em disposava a fer algo per intentar enganyar al cervell i tenir la sensació de que la panxa no creix.


He estrenat les wambes noves... pensava anar al gimnàs del soterrani, però pels volts de les 19h d'aquí havia deixat de ploure i els núvols no semblaven massa amenaçadors. Així que m'he armat de valor i m'he disposat a sortir al carrer a córrer. Havia pensat de fer la "Tyler Brown Pi Mile", així que dit i fet he buscat el mapa de la ruta, he intentat memoritzar-lo i a l'aventura. La veritat és que després d'uns 20 dies sense fer esport o exercici físic que no sigui caminar, pensava que duraria deu minuts. Però he fet la ruta en mitja hora, i encara que estava bastant fotut a l'arribar, ho considero tota una victòria: el ritme ha estat prou bo.


Però clar, tan esforç m'ha deixat mort de gana, així que he parlat amb en Josep Miquel i hem decidit demanar una pizza a "Papa John's". Entre que hem creat un compte nou i una oferta que tenen: Pizza Gran + Pizza Mitjana + Pastís per 18$ (joder, sembla que no però et deixes la pasta en propines), o sigui a fucking great deal. Ha sobrat la tira. Tinc la mitjana per obrir i mig pastís per demà dinar, sopar, o el que calgui. This is America.


I això és tot. A estones lliures he anat ficant cosetes al menú de la dreta, fent-me el perfil, etc. Accepto suggerències, queixes, comentaris... que es noti que la gent entra aquí, home!

Per cert... abans a les notícies he vist per la tele avisos d'inundacions aprop d'Atlanta. No sé si l'encertaran massa perquè aquí des d'aquesta tarda està tot bastant tranquil... ah no, espera, que torna a ploure, i ara a tronar amb força.



De... puta... mare...