Day 26: the return of the siesta

El dia que fa 26 començava ben aviat. A les 7 del matí. A aquella hora sonava el despertador. M'havia proposat llevar-me aviat per anar només de matins, poder dinar a casa i tenir tota la tarda per mi.

Vaja, el primer dia no va ser així del tot, però la millora va ser notable. Em vaig llevar a la enèssima sonada de despertador, havia de fer marujeo abans d'anar al laboratori i tal... però mira, encara vaig arribar a les 9:15 (el més aviat que havia anat rondava les 10:45). Era el primer a arribar (great success!), així que vaig treure la clau daurada que tinc del laboratori i vaig obrir. La veritat és que tenir una estona per treballar sol té la seva gràcia.

Per cert, el tems aquí és una bogeria. Abans de sortir miro a la tele quina temperatura feia al carrer. 50ºF... això em sona a poc. Faig els càlculs i em surt 11ºC. Ha d'estar equivocat! Doncs miro al portàtil i sí, 11º. El dia anterior al llevar-me més o menys a la mitja hora estàvem al doble, a més de 20º. De totes maneres, l'únic moment que tens de notar-ho és 5min de casa al laboratori, així que no li vaig donar més voltes. Jerseiet i tira que te va. De totes maneres, això em fa pensar que aviat m'hauré de comprar una jaqueta o un anorak. Durant el dia la temperatura ha estat més o menys agradable, de totes maneres.

Mínimes de 9º algun dia d'aquests. Nyam nyam!

Total, que fent coses vàries, menys aburrit del normal, es fan les dues. Com el Barça jugava a les 14:45 vaig decidir mirar mitja part al lab, i pirar a les 15:30 que dóna imatge de que no em regalo tant (home dius: si et veuen mirar el Barça quedes regalat igual... doncs no! perquè la meitat de la gent no passa pel meu cubicle mai, així que és totalment aliè al que jo faig o deixo d fer).

Així que a la mitja part a casa, el coreà estava veient la champions en multipantalla (o sigui tot en petit) ja que no tenim els partits contractats, i mentre feia el dinar ja vam tenir més conversa que en una setmana sencera (em va preguntar pel tema dels catalans i la independència). Entre pitos i flautes em vaig perdre quasi 20min de partit. Ja m'era igual, tampoc era un partidàs.

I llavors va arribar l'èxtasi, el súmmum: la siesta. Feia molt que no en feia una, i més encara una tant a gust (no negaré que el motiu era que dormia bastant per les nits). Fins que no torni el professor, la tònica serà aquesta. Lleva't aviat, dina a casa i fes siesta.

Per la tarda, res en concret. Vaig anar al súper buscant coses que no hagués provat, ofertes, i tal... i al tornar ja era tardet. Així que vaig baixar al minigimnàs del soterrani i vaig fer mitja horeta de bicicleta.

Sopar veient l'APM (que no falti), capítol de Los Soprano i a sobar aviat: calia intentar tornar a llevar-se no massa més tard de les 7.