Day 21: first basketball dose

Récord d'endarrerir el despertador pel matí. Una hora i quart més tard del previst m'he llevat. De totes maneres he arribat poc passades les 11 al laboratori (podria haver estat pitjor, sabent que m'he fet el dinar i tota la pesca).

El dia al laboratori ha estat més aviat rutinari: llegir papers, bàsicament. El professor no ha vingut avui, i si li sumem la falta dels que estan estudiant i tenen permís per no venir doncs això no està massa massa animat. De totes maneres a dinar érem 6, récord setmanal. Parlàvem amb en Sun Zhi, que es casa, i li preguntàvem si estava nerviós. Ens ha contestat que amb tanta feina no tenia temps ni de pensar-hi! Joder sí que van apretats aquests doctorands... Apart es veu que els xinesos no fan despedida de solter... però imagino que ja tramarem algo.

Per la tarda, más de lo mismo. Passades les cinc ja estava prou ratllat i m'he pirat. A casa he estat parlant una estona amb el coreà: m'ha demanat el mòvil perquè aquí si perds la clau i demanes a recepció que t'obrin després de les 6 de la tarda, et cobren 25$, per la face. Així que no ens hem hagut de dir res més. M'ha donat també el número de casa (capullo de mi, no havia pensat en autotrucar-me) i hem instal·lat el telèfon, consens de que tindrem connectat aquell, i si ell vol parlar amb el seu que té a l'habitació ja ho canviarà quan li vagi bé. Després hem dissertat sobre on van a parar les olors si està tota la casa tancada i no hi ha finestres ni res, fins que hem pensat que "desaparèixer" és potser com millor es descriu.

I després, motivat de mi, me n'he anat al CRC. Sortia de casa ja de curt, i hi he anat corrents, per escalfar. A l'arribar m'he donat un passeig per les instal·lacions. A la primera planta (que queda soterrat de l'entrada general) hi ha sala de màquines, rocòdrom, unes sales d'squash i les piscines. El segon pis és la recepció i entrada, hi ha també el bar i l'entrada a les grades de la piscina. No hi ha tercer pis... perquè és com un pavelló sobre un altre pavelló, i el primer fa d'altura com a mínim dos pisos. No sé, no és fàcil d'explicar. Així que amb l'ascensor arribes al quart pis, i és on hi ha sis pistes de bàsquet, algunes sales per fer activitats vàries, i algunes taules de ping-pong. El cinquè pis és com una grada que rodeja tot el quart pis, i s'utilitza com a pista per córrer. La gràcia d'això és que dilluns, dimecres, divendres i diumenge es corre en un sentit, i els altres dies en l'altre. Es veu que és bastant habitual.


Un dia aniré amb la càmara fent fotos a tot una mica i ja faré una entrada més detallada. Amb la BuzzCard pots treure de tot: tovalloles, pilotes de bàsquet, fútbol, etc etc etc... així que "neither short nor lazy" (JA... JA... JA) m'he agenciat una pilota de bàsquet i a jugar (TENIA UN MONO!!!).

El protocol és el següent. Mires si alguna de les pistes no hi ha un partit jugant-se a tota la pista. Vas allà a tirar amb tota la gent que estigui per allà com tu. Amb sort, algun grupet et reclutarà per jugar, o pots intentar crear algun partit (clar que anat sol, no és fàcil). No sé ni com, estava tirant amb uns xinos quan han vingut tres nois i hem fet un tres contra tres. Quan hem acabat han vingut uns altres xinos i n'hem fet un altre.


A l'acabar ja eren passades les 8, lo que vol dir que ja portava casi hora i mitja allà. Estava cansadot, i com que havia decidit tornar corrents també a casa (motivat) doncs he anat tirant. Dutxa reparadora, molt de Powerade (joder no he trobat Aquarius al Publix!) i a sopar. A destacar queda que he vist l'APM del dimarts, i el capítol de Crackòvia... quin riure, i quina morriña!