Day 9: PP USA X Saturday

Un gran dia, musicalment parlant.

Com el dia anterior havia anat a sobar cosa de les 5 del matí, fins prop de les dues no estava llevat i dutxat. Vaig dinar amb ganes i fort sabent el que m'esperava. La tàctica per entrar va ser la mateixa que el dia anterior. Apura una mica per no haver de fer cua, i directe al primer grup.

En aquest cas, el primer grup m'encanta, així que vaig intentar no apurar tant i arribar 15min abans per pillar un lloc decent a la pista. CIRCUS MAXIMUS eren els primers en tocar. A diferència del divendres, hi havia 5 grups i tenien més temps per tocar. Així que m'esperava una hora i quart del millor Progressive Metal. Els havia vist a Barcelona i em van encantar, i si recordeu el dimecres Mid-week Mayhem havien fet un concertet alternatiu. En aquesta ocasió van tocar els seus millors temes, clavant-los tots, i fent "breaks" a les cançons, canvis de temps, que ens pillaven a tots de sorpresa, i que em van encantar. Crec que va ser el concert que no era dels caps de cartell on vaig veure més gent. Genial.


Ja m'havia trobat a tota la troupe a la pista, i a l'acabar vam anar aviam si trobàvem a algú famós per fer fotos. Per allà rondava el bateria de KAMELOT, de qui el Mario és fan. També vaig conseguir que el Javier em presentés a la banda DIMENSION, uns mexicans de qui tinc els discos i són bastant bons. I foto al canto. Conèixer-los ens donaria després "pingües beneficios".

Més tard tocava ORPHANED LAND. És un grup israelí, que en els discos barreja el progrssive metal amb la música oriental i la barreja queda de puta mare. Apart tenen fragments en hebreu i coses així. Als compadres no els interessava, així que vam anar a buscar menjar. A l'anada ens vam trobar al cantant de CRIMSON GLORY (Wade Black, ex-Leatherwolf), i vam parlar una estona amb ell, un tío molt enrotllat. Ens vam fer una foto memorable, aviam si me la passen. Els llocs de menjar estaven xapats així que vam tornar. A la tornada ens vam trobar a la meitat dels de FUTURE'S END, i també vam estar xerrant, i foto por aquí, foto por allá. A l'arribar a la zona de concerts encara era aviat i vaig anar a seure i veure un parell o tres de cançons. Eren del CD que treuen ara i no les coneixia, però em van agradar. Més tard em vaig trobar al guitarrista i ens vam fer una foto.


Van tenir uns problemes de so i van tornar a començar una de les cançons, allà va ser quan vaig pirar. Vaig anar a buscar a aquesta gent i a fer la primera birra. Quan estava a punt de començar PAGAN'S MIND vam anar el Javier i jo a la pista. Portava molt de temps intentant veure a aquesta gent, però havien vingut un parell de cops de teloners de grups que a mi sincerament me la portaven fluixa. Un concert de moltíssima força que se'm va passar rapidíssim. El momentàs va ser al final, quan van tirar les baquetes, i endivineu qui en va pillar una. Joder, només em faltava un guant de beisbol, ho pillava tot! Molava molt, amb calaveres i tal, però vaig decidir regalar-li al Mario: jo ja tinc la de CRIMSON GLORY, molt més memorable, i el Mario és bateria i va saber apreciar el gest.


Vam anar al garatge, al cotxe del Randy. Havien comprat pizza i vaig pillar un parell de slices, que em moria de gana, amb una mica de birra. Ells ja anaven forts amb l'alcohol, volien veure BRAINSTORM, que tocava el següent, amb el puntillo. Van entrar a pillar lloc bastant aviat, jo vaig preferir donar un tomb. Vaig veure que la sessió d'autògrafs de ROYAL HUNT estava acabant i que pràcticament no hi havia cua. Així que és quan vaig anar i em vaig fer la foto amb el grup sencer: vaig conèixer allà a un noi de Costa Rica, una noia de Puerto Rico, i a un noi colombià. Aviam si em passen les fotos aviat. Ja començava BRAINSTORM així que m'hi vaig anar de cap, a on era el Mario i en Randy. Aquests alemanys, amb qui m'havia fet foto amb dos el dia anterior, perquè aquest parell en són amics, destil·len energia a cada nota. Molta força. Em van agradar molt. Un dels amics del Mario venia amb el seu fill, que no devia tenir més de 8 anys, també fan de BRAINSTORM. El baix va tenir el detall de tirar un parell de púes a on estaven ells, per ser col·lega i per a que el fill tingués un gran record. Al Mario li havien donat una personalment.


Després, vaig anar a la zona de les botigues aviam si veia alguna ganga d'última hora. Recordava que els de FUTURE'S END havien dit que tenien samarretes en el seu stand. Com que hi ha la data, i posa Atlanta i tot, doncs la vaig comprar. El propi Lance King em va atendre, i me la va rebaixar a 10$. I ganga ganga... em va regalar una samarreta d'un festival, que tenia per allà tirades. No em puc queixar, vaja!

FATES WARNING seguia i era el plat fort del dia. Com a caps de cartell, ens esperaven dues hores. Aquest grup, ja mític (10 àlbums i més de 25 anys en actiu) el coneixia, però no va ser fins que vaig saber que anaven al festival que em vaig endinsar en la seva música. Gran elecció. Realment m'encanten ara, i tal com van tocar i tal, encara més. Entenc que tinguin una base tan sòlida de fans a Europa i segueixin endavant després de tants anys. M'hagués agradat tenir una foto amb el cantant, bastant mític. A destacar l'aparició en una cançó d'un tecladista que toca en el grup alternatiu REDEMPTION, que comparteix baix i vocalista amb FATES WARNING. Destaca, perquè recentment s'ha sabut que pateix "Multiple Myeloma", un càncer bastant fotut, amb un índex de supervivència molt baix... però que aparentment està superant. Un lluitador, certament. Seria una gran pèrdua, l'últim CD de REDEMPTION, que surt el mes que ve, és de lo millor del gènere en anys.


Seguint doncs amb la tradició del cap de setmana, al final de tot van tirar un bon grapat de púes. No vaig pillar una... ni dos... sinó tres. Estava "on fire"! Em vaig quedar una i les altres dos de regal al Brandon i a en Javier. Però la nit no havia acabat. Tristos perquè hagués acabat el festival, vam estar rondant per fora una bona estona. Vam fer fotos amb qui poguéssim trobar, a les últimes i tal. I els "pingües beneficios" van venir ara. El noi de DIMENSION regalava promocionalment cds i samarretes. En Javier, en Mario van rebre un cd, i jo tinc una samarreta. Llàstima que em vagi bastant petita. En Brandon em va regalar un cd del seu grup. Un detall.

Vam anar un altre cop al lloc de menjar 24h. Aquest cop em vaig cruspir un entrepà de pa de motlle, amb pernil dolç, formatge i "huevos revueltos". Estava boníssim, però a casa se'm va repetir com poques coses al món. Ja m'era igual. L'endemà era diumenge i podia fer el vago tot el dia si volia i reposar forces. Em van portar a casa, i ens vam despedir bastant emotivament. Estarem en contacte.

Resumint: el festival ha estat una gran experiència i una gran forma de començar la meva estada als USA. Ho he dit molts cops, és únic per la gent, el bon rotllo, la possibilitat de conèixer músics relativament famosos, i per mi, per la música que s'hi toca. Perquè el Progressive Metal és una part important de la meva vida. Oh, què bonic!