Day 7: Showcase

Dijous.

Pel matí, com vaig comentar, vaig estar per casa fent diferents tràmits (els que vaig poder, que ja se sap que sempre acaben sortint problemes). Tafanejant amb el compte de la uni vaig fer-me un alias del correu. Si m'envieu correus a: sabadal@gatech.edu m'arribaran al gmail. Entre d'altres coses, que inclouen l'activació d'un compte del ECE (Electrical and Computer Engineering) que necessito per treballar al laboratori en condicions, o contractar l'assegurança mèdica obligatòria.

----------------------------------------------------------------------------------------------

Després de dinar, vaig anar cap al Center Stage. Començava lo bo. Vaig anar-hi a la hora que començava el primer grup per estalviar-me tota la cua inútil. Vaig arribar, ensenyar el DNI perquè em posessin la pulsera per poder beure birra, i cap a dins.

El Center Stage és un amfiteatre, no massa gran. L'aforament és d'unes 800 persones. El festival estava molt ben montat perquè a l'entrar et posen un "sello" igual que a les discos, i pots entrar i sortir lliurement. Són bastant permissius (almenys en aquest event) en aquest tema, i en el de les begudes. M'explico: la cervesa te la donen en llauna o ampolla de vidre sense problema, pots sortir i tornar a entrar al recinte amb ella... molt còmode. Sobretot perquè a dins només hi ha un lloc que fan menjar i no donen abast; per tant te'n vas a menjar fora.


Ben montat també perquè, com si d'un cinema es tractés, tens el lobby amb les barres i la venta de samarretes oficial, i allà era on els artistes es deixaven veure, podies parlar amb la gent, passejar, mentre feies una birra. I a una sala del costat hi havia un altre bar on també servien menjar així improvitzadament, i on estaven els venedors de CDs i samarretes.


Al no haver pogut vendre totes les entrades, s'hi estava molt bé... et podies moure amb facilitat, a l'amfiteatre sempre hi havia seients lliures, i a la pista podies estar a tercera fila molt ample. I tot climatitzat, així que de puta mare.

A l'entrar, després de donar una volta, vaig anar a l'escenari, i em vaig trobar amb en Brandon. Asseguts vam veure FUTURE'S END, una banda que treurà el primer disc d'aquí poc, que era el primer cop que tocaven en viu... i van deixar una boníssima impressió. Dissabte vam estar parlant amb el cantant i tenim una foto amb bona part de la banda. També em vaig pillar la samarreta a última hora per 10 bucks (pavos). El mateix Lance King em va atendre (veure última foto de Mid-week Madness).

Lance King i un servidor

A l'acabar vam anar al lobby, i ens vam trobar amb la resta. Vam tornar, aquest cop a la pista, per veure SUSPYRE. És una banda complexa, i tenen tres discos. A mi m'encantaven en CD i en viu em van encantar, encara que en general, havia opinions dividides. Més tard vaig comprar-me la samarreta, em va costar 15 pavos només, i vaig poder parlar amb el grup quan estaven per allà fent una cervesa. Els vaig ensenyar la samarreta i em van donar les gràcies pel recolzament. Vaig parlar amb el bateria, que em va dir que té moltes ganes d'anar a Espanya i tal, lo típic. El cantant em va ¡demanar perdó! pel retard que tenen en treure disc (suposo que era broma, perquè li vaig comentar que eren rapidíssims... 3 discos en 4 anys no és fàcil). Em vaig fer fotos amb tota la banda.


Per veure ENCHANT vam tornar a seure. És un grup que conec però que mai m'havia acabat de convèncer. Però amb el viu que van fotre, joder, estic convençut. A més a l'escenari es notava el bon rotllo que es portaven entre ells, van fer riure al públic, inclús va haver un diàleg improvitzat amb un del públic que havia cantat en el "karaoke" del dia anterior, i el va animar a fer un falset com el que va fer a la cançó i que va deixar a tothom impressionat. Un altre gran detall és quan va saltar a cantar entre el públic. A la sortida els vam enganxar carregant tot a la seva furgo i ens vam fer unes fotos tremendes amb tot el grup.


L'acte final corria a càrrec de PRIMAL FEAR. Són una banda d'un estil (power metal) que a mi a vegades em cansa, però haig de reconèixer que el cantant és molt bèstia, i la gent estava entregada. Heavy de primera classe; amb raó eren caps de cartell aquest dia... i fan gires mundials. L'anècdota aquí és que de tant en tant feia cridar a la gent "oeeeee oe oe oeeeee, ooooooeeeeee, oooooooeee" com quan a Espanya es demana un bis. I al final va dir "you really seem a bunch of spanish people" (us assembleu molt a un grapat d'espanyols, de debò!) cosa que em va fer bastanta gràcia a mi i als compadres.


A la sortida, vam anar a l'hotel del costat, on es fa la festa improvitzada al pati, i vam estar-hi una estona, parlant amb un dels capos de la organització, i li vam preguntar una mica de tot que es pot preguntar sobre l'event: si ha estat un bon any, com se les apanyen amb l'equipament i totes les bandes, com s'ho fan perquè hi hagi aquest feeling, etc... mentre veies passar i xerrar a un grapat dels cantants, guitarristes, bateries que han estat per aquí aquests dies.

A les 3 vam agafar el cotxe; ells anaven en buscar de menjar... jo els vaig demanar que em deixessin a casa. L'endemà havia d'anar al laboratori i l'acció al festival començava a les 16h. Crec que vaig encertar; l'endemà em van explicar que van estar fins les 5 del matí per trobar un McDonald's.

Per acabar, un petit comentari: les fotos les tenen totes els colegues que vaig fer, que anaven preparats, amb càmeres de veritat. Quan me les passin, ja aniré penjant, que em fa gràcia que les veieu. Per a que veieu les bandes, potser millor que posi fotos de professionals.