Days 23 & 24: true basketball

Dissabte.

Per no trencar amb les tradicions i oblidar-me de qui sóc, el dissabte em vaig llevar a volts de les quatre de la tarda. Plovia bastant, així que si dins el meu cap quedava cap resquici de sortir al món exterior i fer quelcom de profit, aquest va ser eliminat. Vaig dedicar-me a dinar (sense Coca-Cola, merda!) i a fer una mica de marujeo al ritme del mal de cap. Després alguna que altre sèrie, fer el vago, i actualitzar el blog i ja era el capvespre.

Des del dia anterior hi havia intenció de fer una quedada per anar a Opera, un local d'aquí bastant pijillo que es veu que està de puta mare. Però la rajada va ser general, i tot i intents meus de trobar a voluntaris alternatius, no hi va haver sort. Així que res, després d'una conversa inesperada per MSN donats els horaris internacionals, i un parell de capítols de Los Soprano me'n vaig anar a dormir.

Diumenge.

Una de les coses bones de no sortir és no llevar-te a les mil i tenir ressaca. Potser per això em vaig alegrar en part de llevar-me a les 12 en perfectes condicions. Vaig veure el partit del barça de bàsquet (quin castanyot, per déu. El Barça no va fer un partit per tirar coets, però lo del DKV va ser delicitiu. 38 punts!!) i dinar. Sèrie per fer la digestió, que si marujeo... i a les sis me'n vaig anar al gimnàs. Avui tenia intenció de jugar de veritat, i per sort ho vaig aconseguir.

[Si te la suda el bàsquet no cal que segueixis llegint XD]

Només arribar veig un partit en curs i a un parell d'americans de color a mitja pista. M'acosto a un i li dic si em puc unir a ells. No semblava molt engrescat, però eren 4 així que no els vaig anar malament. Eren un negrot rapat altot, dos figurins molt bons tirant i així una mica de playground (un d'ells amb unes rastes que riu-te de Bryan Grant; l'altre era una mica Dwayne Wade), i un negrot rapat i amb barba baixet però que estava fort.


Aquí es juga al rei de la pista, crec que a 15 punts, els de dos valen per un i els de tres valen per dos (Óscar style). Vam jugar quatre partits seguits. L'últim el vam perdre de dos, però ja era hora de marxar, així que de puta mare. En els equips que van jugant per allà trobes gent molt bona barrejada amb gent standard i de tant en tant et trobes alguna cosa bastant discreta. L'estil no és el que a mi m'agrada, però vaja, que m'acostumaré i d'aquí pot aprendre un moltes coses.

La diferència és que es juga molt més per l'atac. Defensar no és la prioritat. I més que quan et fots cap a dins les garrotades van que volen, i es piten poques. De totes maneres, hi ha poques ajudes, per tant es doblen poques boles. Així que el meu estil de defensa amb ajudes i esperar que em doblin boles al triple no és massa efectiu. De totes maneres vaig enxufar els tres primers triples que vaig tirar (que es van fer esperar, per això) i poc a poc ja em van anar donant boles. Es que al principi, joder, i ja m'ho esperava, no en rascava ni una.

Entre pitos i flautes, hora i mitja jugant segur, i sumeu-li 10 minuts anant i tornant del gimnàs fent footing. Res, que estava fet pols quan vaig arribar, i aquest matí ho he notat. La resta del dia va ser sopar, fer el vago i no anar a dormir massa tard, que en un principi avui dilluns m'havia de llevar d'hora.

Però vaja... que no és res desconegut que sóc un desastre i el tema de llevar-se aviat... cómo decirlo... que no es lo mío.