Day 12+1: another stormy day

Anècdota per començar: m'han dit que aquí són molt supersticiosos amb el nombre maleït, que inclús molts gratacels no tenen planta 13 precisament per això. Imagino que per això la sort s'ha cebat amb mi avui, però vaja, res greu.

----------------------------------------------------------------

Pel matí, más de lo mismo. El despertador sona i el vaig endarrerint. Avui he arribat gairebé una hora más tard del que jo tenia previst al lab. El dia no augurava res bo, així que després de dutxar-me i esmorzar, he empaquetat tot i he agafat el paraigua que m'havia comprat el dia anterior. Bona elecció. De camí al laboratori, me n'adono del fenomen que es la boira o els núvols baixos pot arribar a molar, i a Barna és difícil trobar-s'ho (igual de difícil que trobar gratacels).


Un cop al laboratori, he anat llegint papers a la vegada que veia el partit d'Espanya, el Barça després, i escoltava música, parlant per MSN. Tot i això, no ha estat un mal dia productivament parlant. Hem dinat just al descans d'Espanya, per casualitat, no perquè jo hagués dit res... portava un tupper dels que m'havia deixat el Josep Miquel (bona elecció) amb arròs sobrant del dia anterior. (Nota mental: portar coberts el pròxim cop...).

Al ser Dimecres, els doctorands tenen classe amb el professor, així que a les 16h marxen la majoria. Així que jo, a l'acabar el Barça, he pirat cap a casa. Plovia moderadament, però sort que havia agafat el paraigua. Arribo a casa i bereno, que això de dinar a la una no fa per mi, i miro fora. Segueix plovisquejant. Tenia que anar a Atlantic Station, que està a uns vint minuts caminant, i penso que seria millor esperar aviam si deixa de ploure del tot.


Al cap d'un quart d'hora, veient que segueix plovisquejant, m'armo de valor... i al toro! Al sortir me n'adono que casi ni plou i que no cal ni paraigua, però el porto, aquells núvols d'allà no fan massa bona pinta. Dit i fet, a uns cinc minuts d'arribar, la mala pata fa acte de presència. Comença a ploure cada cop més fort i quan veig que començo a mullar-me sí o sí decideixo resguardar-me en el porxo d'una casa (que dona directament a la vorera, si fos una d'aquelles amb jardí encara sortiria algú amb una escopeta). I joder si faig bé. La següent mitja hora no vaig tenir més remei que esperar a que deixés de caure aigua com si la tiressin amb mangueres i deixessin de caure trons a escassos Km de distància. I tot amb la por de que vingués l'amo de la casa i em fotés fora i se li anés la olla (mai se sap amb els americans). Total, que quan amaina una mica em torno a armar de valor i vaig cap al centre comercial. Però òbviament els bassals fan acte de presència, i sense adonar-me trepitjo un de ple i "ahí ya la hemos liao". Amb els mitjons i les wambes ben remullades arribo al meu destí.

Atlantic Station és més que un centre comercial. És com un petit poble, amb carrers i tot, i en comptes de cases tens botigues. Als afores hi ha vivendes que formen part d'aquest petit poble/centre comercial/centre recreatiu. També té cinemes, un gimnàs, un supermercat enorme, i més als afores, un Ikea (al que he anat ja un parell de cops).


Total, que vaig a H&M, recomanat pel Josep Miquel i del qual tenia un val de 50% en el segon article. Res. Vaig a una botiga de calçat, i tampoc res que em faci el pes. Però vaig a una botiga d'esports, i pels meus collons que la meva odissea no seria en va. Vaig decidir comprar-me unes wambes de bàsquet, perquè necessito fer esport, ni que sigui córrer, i no pensava esperar un dia més a tenir-les. Si no vaig a córrer, que no sigui per falta d'apparel. Tot i portar els mitjons tot ben mullats, vaig fer treure al noi que m'atenia un parell de números d'un parell de models. Pensava que tindria problema amb el tema de les talles, però Nike ja fa temps que posa tot tipus de talles al seu calçat. 85$ i cap a casa; no eren les més barates, ni les més cares, però tal com stà el dòlar, jo considero que és una bona compra.

I tot feliç i fent xof-xof al caminar me'n torno a casa. Uns altres 20minutets, però sense ploure ara. Ara que hi penso, crec que si no m'he engreixat 5kg encara és per aquests farts de caminar i estar dret que em pego. "No hay mal que por bien no venga", diuen. A l'arribar em trobo al Josep Miquel al lobby. Em diu que han quedat amb el LuisCa, el David i en Max per anar al Vortex. Miro la bústia i es veu que tinc un paquet; el demano a recepció i el pujo a dalt. Resulta ser la "chequera" del compte de Bank Of America. Em fa molta gràcia tenir-la. Sé que no la faré servir mai, però m'imagino tenint un accident de cotxe i dient-li a l'altre (a la vegada que em trec un boli de la butxaca de la camisa, escric a la xequera, trenco el xec i li dono):

- Toma. Creo que con esta cantidad será suficiente para reparar esa abolladura, amigo.

Clar que no dono molta impressió de macho amb el dibuix adorable d'un gosset

Total que ens dirigim al Vortex. És una hamburgueseria bastant bona, de la de seure i ser atès, i que els plats estiguin més cuinats que en un simple Burger King. Tan bona que estava a petar i ens feien esperar entre 25 i 45 minuts. Amb la gana que tenim, decidim anar al TacoMac. Vindria a ser el mateix, però fan més tacos i demés menjar mexicà. Apart vaig observar que hi ha moltes teles retransmitint esports i tal, i en Josep Miquel em va dir que aquí feien els partits importants del Barça, així que... apuntat queda. Em foto un bocata de pollastre rotllo KFC, amb patates, i una cervesa gran. La veritat es que estava per llepar-se els dits, i no em va sentar com el cul, o sigui que li dono el visto bueno per tornar un altre dia.


Al tornar a casa, em compro uns pantalons de pijama ultrarebaixats per 8,40$ a Amazon (em podria haver portat uns de Barcelona, però vaja, per lo que m'ha costat...) que apart venen amb uns mitjons d'aquests que fan com de sabatilles, així que perfecte. I tot i que no arribava a mitjanit, em vaig quedar sobat amb la llum oberta i sense posar-me el despertador... fins les putes 5 de la matinada! Pixum de rigor, posa't el despertador (encara que no serveixi de res després) i ara sí, a dormir amb totes les de la llei.