sábado, 19 de septiembre de 2009

Day 15: back and forth & first party

Ahir divendres va ser un dia de menys a més.

Em despertava animat però encara amb el regust amarg del dia anterior. Seguia fent mal temps. Tot i així, vaig conseguir llevar-me abans que altres cops i arribar al laboratori només mitja hora més tard del que intento que sigui la meva hora d'entrada.

Només arribar deixo les coses i marxo. Tenia que fer tràmits: necessitava un paper de la universitat per la beca Vodafone, i volia passar pel servei tècnic aviam si consegueixo tenir un e-mail de la universitat en condicions. Paper OK, els del mail em diuen que és problema del departament (ECE) al que pertanyo, que ells creen l'espai pel correu. Perfecte, perquè portava una puta setmana esperant a que els del ECE em fessin el compte.

Arribo de nou al laboratori. Escanejo els papers i els envio a Vodafone. Una cosa menys (i un problema menys). I com que estic mosca envio un correu als del ECE aviam què passa (ells en un mail posen que tingui paciència, que intenten crear els comptes al moment però que no sempre poden...), i com m'imaginava, em tenien oblidat. A l'instant veig que el compte està creat i que haig d'anar a activar-lo visitant en persona a algú en concret. De puta mare, doncs a patejar.

Els del ECE estàn ficats en un edifici enorme amb una forma similar a un quesito del trivial, l'edifici Klaus. Arribo a la oficina de qui pertoca i m'activa el compte al moment. Li pregunto què passa amb el correu i diu que és problema dels del servei tècnic. Ja m'estava començant a tocar els nassos el tema. Doncs vaig a servei tècnic, comproven unes dades i em diuen que és culpa del ECE, un altre cop. Vete a la mierda ya! Sigui com sigui, encara m'han de donar espai web, una IP per imprimir des del portàtil, etc... així que imagino que ho aniran arreglant sense que hagi de tornar a patejar.


Després m'han trucat d'una web per informar-me sobre la compra que vaig fer el dia anterior. M'havia comprat una motxilla de GeorgiaTech gairebé a meitat de preu que el preu de mercat, perquè només els quedava una. El problema eren els 9$ de gastos d'enviament. Seguia sortint a compte, però si comprava una mica més els gastos d'enviament em sortirien per 6$, així que em vaig pillar una sudadera també molt bé de preu. Doncs em van trucar dient que la sudadera estava esgotada i que m'enviarien la motxilla només, mantenint el preu de 6$ de gastos d'enviament. Puta mare.


En quant al laboratori, he estat llegint el PFC de la noia que va estar aquí l'any passat, i començo a veure coses clares. Una de les víes que puc agafar és Molecular Automatas, que seria intentar dissenyar una màquina a nivell microscòpic que faci funcions similars a alguna bacteria i que ens pugui ser útil per les nanoxarxes (si no m'equivoco). Després en Josep m'ha obert un altre camí, que seria en lo seu: intentar trobar aplicacions amb nanorobots utilitzant dispositius nano-electromagnètics (per dir-ho d'alguna manera, antenes nanopetites). Per lo demés, vaig veure el partit d'Espanya, vaig dinar sol per primer cop (hi havia meetings i la gent va dinar a les tantes) i a les 6 cap a casa. És el primer divendres en molt de temps que em sento alleujat de saber que és cap de setmana.

Aquesta la volen imitar i fer servir per transport d'informació

La notícia és que per llavors havia sortit el sol, i començava a "despejar-se"... portàvem 3 o 4 dies horribles de pluja i cel completament tapat.

El Luis Carlos m'havia dit que a les 4 començava una festa mexicana que duraria tot el dia, en un pis de la residència. El truco i ell em comenta que anirà sobre les 8. Quedo amb ell i l'Elías, el panameny del lab, i hi anem. Resulta que era el dia de la independència de Mèxic dels espanyols. A l'arribar vaig conèixer a bastanta gent: Ana (no recordo la nacionalitat), Gabriela, Ruth, mexicans; Marco, José, Laura, Pedro, espanyols; Christian, de Trinidad i Tobago. Després es van unir més mexicans. Vam sopar menjar mexicà, i cervesa i licors per després: jo havia portat un bourbon que havia comprat a la licoreria que tinc aprop (es mereix un post apart, realment això del alcohol). Realment haig de canviar el xip, ja que a les 21h ja estàvem bebent i a les 23:30h vam marxar perquè es considera ja tard, i que cal anar cap a la discoteca.

Vam anar a un local que es diu CosmoLava. Està aprop de la residència, i és una combinació de terrasses de fusta i sales petitetes, en diferents pisos. Realment estava molt bé el lloc. Una cosa que em va sobtar és el tema dels porters i els "soborns", i es veu que és normal aquí. Hi havia dues portes, la principal i suposo que una que pots entrar i sortir si vas segellat. A la principal ens cobraven 10$ per persona, i a la del darrere el porter em va dir com confidencialment, que discretament ens deixaria passar si li donàvem d'una tacada 50$ entre tots (érem 10 persones). Dit i fet, CASH i cap a dins.


La veritat és que em va agradar molt el lloc, aviam si repetim algun dia. Aquí els preus normalment són 5$ la cervesa i 6$ o 7$ una copa. Els gots son petits i hi posen molt de gel, així que no sabria dir si compensa gastar-se els diners en un whisky per exemple.

Res més, entre les 2 i les 3 ja tancaven així que cap a casa a dormir. Aquest matí tenia ressaca; crec que és la primera que me n'alegro de tenir ressaca. Ja he estrenat la juerga a Atlanta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario