El meu dia d'avui comença cap a les 11, la bona vida mai mor i jo em segueixo despertant a hores maques. Esmorzo i em dutxo ràpid, parlo un momentet amb els pares "face-to-face" i pa la calle. Recordeu (o llegiu de nou) que ahir no vaig poder fer els tràmits de l'edifici on treballaré? Doncs a això he anat. He pogut parlar amb la secretària del professor, la qual em donarà accés a través de la BuzzCard. M'ha donat un formulari que haig de donar a una altra dona per tenir accés fora d'hores d'oficina, així com la clau del despatx (pel que pugui passar).
L'altra dona estava dinant, així que he marxat que tenia altres coses a fer. Patejar, per exemple. He agafat el tech trolley que m'estalviava 5min de caminar i m'he dirigit al "servicio técnico" aviam si em poden solucionar un tema del compte d'estudiant. No poden, estupendu. Marxo cap a relacions internacionals, on ens han donat una xerrada d'orientació. Érem jo, una japonesa, i 8 xinos, curiosament. Ens han parlat del tema del visat, de l'assegurança, etc. Molt didàctic, i la veritat que la dona que maneja el cotarro m'ha caigut bastant bé, encara que m'hagi près com a model per tots els exemples que ha anat posant, dient-me sempre "Sergei".Tornant he agafat un bus dels del campus (no el trolley) amb el que he fet una volta molt tonta, però vaja, com que anava sentat, m'era igual. He tornat a l'edifici del curro on faltava entregar aquell paper. Ja tinc clau del despatx! I torno a casa, on de pas m'han donat la clau BONA de la meva habitació. M'he fet el dinar ràpid i apa. He anat al Publix (supermercat) a comprar diferents cosetes, no al preu de l'Ikea, per desgràcia. Encara m'ha donat temps de posar la meva primera rentadora/assecadora (gràcies al company de pis per la paciència) que acabo d'estendre i que sembla estar tot en ordre.
Devien ser les 6PM quan he sortit de casa direcció Center Stage. Avui comença el ProgPower USA, amb el que ells han denominat Mid-week Mayhem. He sentit a dir que és un festival molt acollidor, que la gent es coneix i que pots conèixer als músics i tal; que es respira bon rotllo, al cap i a la fi. Dono fe. He arribat al cap de 20min de patejar, i m'he posat a la cua. Allà he conegut a en Brandon, un noi de Canadà; i a en Mario i a en Randy, que vénen de Houston.Aquí aniria una foto si me les haguessin pogut passar, cosa que òbviament no ha succeït
Hem entrat i al poc ja començava l'espectacle. CIRCUS MAXIMUS, que tocarà lo bo dissabte, ha tocat un set tranquil i plagat de covers (Kiss, Bon Jovi, Europe) i cançons seves no gaire sobades. Quan han acabat, i mentre canviaven tot, he anat a comprar-me una samarra d'aquests CM, que son de les meves bandes preferides, i pel camí he pogut saludar al vocalista, un tío de puta mare. Molt proper tot. Al tornar, hi havia una banda preparada: MINDCRIME, banda tribut a QUEENSRÿCHE, i han tocat "Operation Mindcrime" sencer, clavat. Més tard han canviat al vocalista, i ara resulta que eren KRUCIBLE i han tocat 4 o 5 temes molt bons. Després s'havia anunciat un "Queensryche Karaoke", però en realitat la banda ha seguit tocant, i han anat apareixent diferents vocalistes a cada cançó: el de CIRCUS MAXIMUS, el de SUSPYRE, el de PYRAMAZE, etc. A la última han pujat la gran majoria a fer el burro. Repeteixo, es palpava el bon rotllo i un ambient molt maco. Es nota que disfruten...
Total, que ha estat un aperitiu boníssim pel que ens espera. Apart he conegut al tiu aquell, també a un guitarrista que va ser productor de CDs històrics del heavy, i al vocalista Chris Salinas, un senyor bastant respectat en aquests móns. Amb en Brandon, en Randy i en Mario, ah! i en Javier (un altre tío de Houston) hem anat al cantó de la residència a fer una hamburguesa, al Checkers, que hi havia gana. Hem tornat als voltants de la sala de concerts aviam si pillàvem alguna festa improvitzada, però res. Estàvem tots bastant fet pols (ells perquè uns venen de volar i dormir poc, i altres que han conduït unes 12h) així que a sobar, que ens queden tres dies de "meneo".
I res, aquí estic, impacient per demà. Sento que aquesta actualització s'hagi centrat més en el meu vessant freak-o-musical, però a qui no li agradi, que s'hi posi fulles. 3AM, a dormir.P.D.: per cert, Jordi, imagino que llegiràs això. El Brandon aquest és guitarrista i vocalista, pega-li una escoltada i em dius el què: http://www.finalstage.ca
Entradas
Progboy! ja comença el teu tercer festival eh, em refereixo a les voltes per a arreglar el papeleo xDD, dona la sensació que s'ho prenen amb molta calma, potser no tanta com a aquí, pero la burocràcia es lu que te xD, ja et veig perfectament adapatat (ultimate survival in atlanta xD), great ;).
ResponderEliminarProgpower, que cabrón, jo necessito un altre festival però JA! he estat escoltant a aquest paio, es un metal bastant clàssic, mola els riffs que fan, ja saps que no es el meu estil, pero tenen molta força, un estil Judas potser, no?? sonen molt bé això sí.
Bueno nen, passa-ho de puta mare al progpower, ja veig que així serà per com ho pintes deu estar de putisima mare, jo hem quedaré aquí escoltant Opeth per a preparar el concert de Dream Theater, si tens alguna sugerència ja saps, ara, abans hem toca Deep Purple dilluns vinent xD, sortiràn amb el suero però molarà.
Vinga tiu, una abraçada \m/!!
Ei Jordi!
ResponderEliminarHome, t'ho deia perquè em donessis opinió. Jo no l'he escoltat, però simplement m'ha fet gràcia que a la cua d'un festival conegui a un tiu canadenc que té un grup. Que té discos, i tal.
Avui comença la chicha.