Day 4: dinner at professor's place

Día 4, suposadament un día important.

Vaig dir que intentaria anar pel matí a fer coses de profit... doncs no. M'he llevat prop de les 11, i després de dutxar-me, esmorzar, etc... he anat a mirar que no estigués obert UPS per fer unes gestions. Al tornar, era hora de dinar, rentar el que embrutes, i preparar-me per l'event especial del "Labor's Day" (una espècie d'1 de Maig, era festa aquí): el sopar a casa del professor Akyildiz.

Per qui no estigui al tanto, el professor Akyildiz és el capo del laboratori. És turc, i un bon home, molt enèrgic, molt temperamental. És el que extrec de tot el que em diu la gent i el que he vist avui.

Havíem quedat a les 14:30 al hall de la residència. La Sepideh (noia iraniana del laboratori) ens passava a buscar en cotxe. 30 minuts més tard, arribem a la casa (O MANSIÓ) del professor. Per fi he pogut conèixer a tots els membres que estan al laboratori ara mateix: només cal afegir la Sepideh i tota la troupe xinesa als que ja coneixia. Estava la dona del professor, òbviament; també les dones de dos dels xinesos, i la nòvia d'en Nemanja, el noi serbi.

Mansió, part de darrere: foto 1

Ens ha rebut amb formatge, crackers, raïm... i aigua de València. Sí sí, ha anat amb el porsche que té a comprar cava per fer aigua de València. Ha estat molt per Barcelona i crec que un dels catalans li va ensenyar a fer-la. Més tard hem montat taules a fora, i a les 17 i pico hem començat a sopar (vedella, pollastre, arròs, amanides; per beure Rioja i vi italià que li hem portat). Després postres a base de tiramisú i pastissos; cafè o té, després cava... etc. I parlant i parlant s'han fet gairebé les 23h, que és quan hem pirat.

Mansió, part de darrere: foto 2

Personalment, m'ha agradat molt l'ambient que hi ha. Entenc que hi hagi peloteo cap al professor, però no és una cosa exagerada. A més a més, la veritat és que és un tiu amb carisma, i moltes bromes les rius perquè fan gràcia, no perquè se li hagin de riure... Entre nosaltres, hi ha bon rotllo encara que sempre hi ha situacions incòmodes o de vergonya màxima. Així doncs, el professor ha portat la veu cantant, sempre explicant històries i anècdotes... Al final se m'ha fet una mica llarg; a mi i a bastanta gent, però clar, aviam qui té collons de dir-li que hauríem de marxar (ell tampoc ens anava a fer fora).

Mansió, part de darrere: foto 3

En resum, penso que què millor que una festa per conèixer al grup; i que veig que el professor sap que estic aquí, que qui sóc... vaja, que sento que ja formo part del que ells volen anomenar com a "familia". Deia suposadament, perquè estava nerviós i tal; realment no hi havia cap motiu.

Òbviament, la casa dóna a un bosc