Day 14: rollercoaster mood

Dícese del estado de humor extremadamente cambiante, a semejanza de una montaña rusa.

Realment no es pot dir que el dia d'avui hagi estat d'aquest pal, però alguns "ups & downs" hi ha hagut. Pel matí, com ahir, m'he llevat una hora més tard del que estava programat. Com havia dormit bastant, estava bastant content. Miro per la finestra i fa núvol i plou. De puta mare...això ha fet decaure una mica el meu ànim, juntament amb el càrrec de consciència que suposa arribar al laboratori estimadament poc abans del migdia. Parlo amb en Josep Miquel i em diu que hi ha poca gent i que amb aquest temps, no és extrany que alguns es repensin el sortir de casa.

M'explico: suposadament, en el món de la recerca la llibertat (vigilada) és un privilegi. Així que si no hi ha reunions o classe, tu ets responsable del teu temps, i esculls gastar-lo com millor et convingui. Òbviament, es recomana un mínim d'horari, un mínim de dedicació. Per això, amb el títol de "nouvingut" que innocentment ostento, crec que és suficient arribar tard. No cal regalar-se i el quart dia sudar d'anar i quedar-me a casa.

De totes maneres, m'he dutxat, m'he permès el luxe de cuinar un parell de talls de carn per acompanyar el que em va sobrar del dinar del dia anterior; i tot empaquetat, agafo el paraigua i cap al laboratori. Quan he sortit feia un dia tal que així:


De totes maneres, mentre em preparava havia plogut bastant més, així que em considerava afortunat i tot. He arribat als volts del migdia, i fins l'hora de dinar m'he barallat amb un paper especialment dur. Pensava que era per falta d'energia, així que m'he alegrat quan era hora de dinar.

A falta de gent, hem dinat el Josep Miquel i jo... la resta feia la seva vida. A la tornada, un altre cop a llegir papers, fins les 3, que ha començat el partit d'Espanya. L'he anat veient mentre intentava desxifrar el paper d'abans. Veient que no avançava, no he pogut inclús disfrutar de la segona part. M'he ratllat una mica per aquest tema: en aquells moments penses que tot serà igual de lent i que estaré parat mesos i que serà tot una merda. Després, en quant ha acabat el partit, he berenat una mica i m'hi he posat en serio, veia que el paper potser era massa concret per mi, i he decidit no donar-li més importància. Llavors m'he posat a llegir la part que em toca d'un projecte d'una companya, i m'ha entrat tot tant bé que he recuperat l'humor.

Diagrama d'un mal-de-cap

Total, que prop de les 7 me n'he tornat a casa. He fet una mica de maruja, i algun tràmit. Intercanviant un parell de correus amb el professor per un tràmit m'ha tornat a entrar la "vena suïcida" però més tard he comprès que varis factors no jugaven al meu favor, però que crec que la culpa no és tota meva. Així doncs, tants alts i baixos i al final m'he quedat igual. Potser m'ha acabat arreglant la jornada el fet d'haver comprat per internet una motxilla i un jersei de GeorgiaTech realment a molt bon preu, "visto lo visto". El que no sé és quan m'arribarà... amb això mai se sap.

Sigui com sigui, no passa res... demà serà un altre dia: només me'n queden aproximadament 250. Intentarem que els alts superin els baixos.

P.D.: per cert, ahir de matinada, va sonar l'alarma d'incendis un parell de cops. Suposo que devia ser la broma d'algun graciós. Amb el dormir no s'hi juga!