Day 19: he visto la luz!! & Free Food

Senyores i senyors... Fa sol!

Efectivament, avui des que m'he llevat fins que he anat a dormir no ha plogut ni un moment! Ha estat a estones tapadot i a estones ha fet sol. Calor en general, i per fi pots sortir al carrer tranquil, sense paraigua.

El primer issue del dia ha estat la puta alarma anti-incendis. Tal com ahir em vaig trobar el paper de que farien un simulacre en les pròximes setmanes, aquest matí ha sonat DUES vegades... la primera, em llevo, veig que no passa res... torno al llit. Quan torno a conciliar el son, un altre cop. O la gent va amb compte, o tant "que viene el lobo que viene el lobo" i aquí hi haurà una desgràcia un dia. Perquè jo, personalment, ja passo. Sigui com fos, m'he llevat amb unes ganes enormes de seguir sobant, però amb la dutxa i tot plegat, el Josep Miquel em comenta que el professor no hi és i que si em fa pal que no cal que vagi al laboratori. M'ho hagués dit 15min abans, que hagués dormit algunes hores més.

Feia bon dia, encara sort

De totes maneres, eren quarts d'onze, i el dia anterior ens havia arribat un correu d'un seminari, que tindria lloc al migdia. Li he comentat a varia gent, però estan tots molt liats, així que he decidit anar-hi, per aviam què tal, per variar una mica, i pel menjar gratis. El tema del "Free Food" és bastant extès a les universitats americanes sempre que fan un seminari, una presentació oberta a un departament concret, i inclús alguns actes lúdics. De fet, de blogs que he anat seguint de gent que ha estat a Amèrica, el títol "Free Food" ha aparegut en més d'una ocasió. A Georgia Tech, en concret, quan anuncien actes d'aquest tipus, ja posen al final, "Free Pizza and drinks, as always". No sé si ara s'han conscienciat de què tampoc cal abusar i tirar menjar, i que de ben segur hauran aparegut autèntics experts del "Free Food" que només van a endrapar, però almenys en el d'avui et feient registrar-te anticipadament: total que he anat igualment sense registrar-me i he menjat gratis igual (m'han demanat de totes maneres que esperi a que tots els registrats hagin pillat).

Foto d'un edifici de camí al seminari: crec que és l'edifici de Bioenginyeria, per darrere.

Que no m'ho invento, que no!

La veritat és que impressiona veure com una persona, suposadament respectable, comença un seminari en una sala amb tres projectors, i ell amb micròfon, mentre és grabat, i veus com el 90% de l'audiència està menjant pizza i bebent Coca-Cola. Sigui com sigui, ha durat una hora, a mi no se m'ha fet llarg, però tampoc era interessant per mi: el tema no era gaire clarificant per a mi, les explicacions es centraven en temes que poc tenen a veure amb la nanotecnologia que se suposa que nosaltres toquem. Alguna idea quedarà rondant pel meu cap, per això. Amb aquestes coses mai se sap. El seminari es feia a un edifici inaugurat l'any passat, i està només dedicat a la nanotecnologia: el Marcus Nanotechnology Building. Desde fora està molt guapo.

L'edifici en qüestió: foto oficial per davant i pròpia per darrere

Total que a la una "se levanta la sesión" i jo he agafat un plat, tres trossos de pizza i cap a casa. Amb una mica d'amanida i paentro. Però juro que prou pizza durant un bon temps (sempre que no sigui gratis i puc evitar-ho). A l'arribar a casa m'havia arribat la cartera que havia encarregat. Curiosament té els colors del St. Just, el logo de GeorgiaTech brodat, i una abella (mascota) també brodada por ahí. Hi ha un lloc especial pel portàtil, un per l'mp3, i és gran. La maleteta anava bé, però si portava un jersei, paraigua, papers, tuppers, ja em superava una mica.

Amb la calma he anat desfilant cap al laboratori, on entre MSN i el partit del Barça se m'han fet les 6 ràpidament. Abans de marxar m'ha arribat un correu de que ja disposo d'espai web, així que he fet uns retocs a la meva web i l'he pujat, ja podeu veure el perfil que tinc al departament. I el Josep Miquel m'ha cedit (o diguem que he heredat) un telèfon del laboratori que està atrotinat, i encara que a dures penes, funciona. Així que cap a casa, previ pas pel supermercat. Després de berenar, i com que feia bo, he anat a fer la ruta pi. Aquest cop casi la clavo, m'he equivocat per un carrer només, no la liada de l'altre dia. Han estat 32 minuts, prou bé. Ja porto tres dies seguits corrent mitja hora. Aviam el que dura!


Un cop a casa, em trobo el coreà. Tot i que no parlo molt amb ell, ja us dic sempre que es bon nano i tal, i avui m'ha donat bona prova: es veu que ha trencat un dels meus gots enanos sense voler, i el tiu ha anat a l'Ikea i me n'ha comprat dos d'enormes. La veritat és que em va de perles!
I fins ara, que marxaré a dormir, lo únic destacable és que aprofitant que havia de tornar la planxa al Josep Miquel, m'he agenciat els "pantalones de pijama con calcetines que hacen de zapatillas" que havia comprat a Amazon (rebaixats un 65%) i que li arriben a ell perquè fem servir una compta que té Premium i bla bla bla... O sigui que calentet me'n vaig a sobar.