Avui em tocava començar a llegir-me papers de diferent temàtica: avui era sobre nanorobots i la seva aplicació mèdica. En un parlaven sobre com seria una xarxa de sensors per als diabètics, els quals detecten el nivell de sucre i transmeten alertes (en cas d'haver-les) a un telèfon mòvil que òbviament estaria preparat per la ocasió. Això permetria tenir que punxar als diabètics 4 cops a l'any, en comptes de 3 vegades cada dia per fer les mesures corresponents. Aquest és el punt de partida de moltes altres aplicacions similars, i en papers ja parlen més concretament de les funcions dels nanorobots i tal. Sí sí, ciència ficció... però no falta tant.
La simulació 3D dels nanorobots és un gran pas endavantAmenament, doncs, s'ha fet l'hora de dinar. Hem dinat jo, en Josep Miquel, i tres dels xinesos (Brandon, Sun Zhi i Pan Zhou), els quals juguen els divendres a bàsquet al gimnàs. Aviam si em puc acoblar aquí per introduir-me al món del bàsquet de nou. Després de dinar, he trucat al servei tècnic aviam si em fotien d'una puta vegada la compta de correu. I en cinc minuts ja la tenia... cabrons, per això em van fer anar i venir l'altre dia? Després de comprovar que tot funcionés com toca, m'he posat el partit del Madrid de fons, i a seguir llegint. En Josep Miquel m'ha demanat si podia llegir un paper que ha d'entregar l'endemà al professor per si veia alguna falta, o que no s'entenia algun punt (vull dir, que no estés ben explicat; perquè en realitat molts punts jo els puc entendre encara). Això m'ha ocupat fins aproximadament les 5, que he pirat.
He agafat el trolley que m'ha portat al CRC (Campus Recreation Center), el gimnàs de la uni. És un tema bastant enorme... ja faré un mini-reportatge algun dia mínimament en detall. Només dir que és un edifici de quatre plantes, i només he pogut estar a la recepció i veure la sala de màquines i les piscines. Fora hi ha innumerables pistes per practicar bastants esports, o per altres coses. Avui per exemple la majoria estava ocupat perquè estaven assajant la fanfarria, imagino que pel partit d'aquest dissabte de futbol americà (tota una passió aquí). Veies la típica orquestra, secció de percussió, majorettes i cheerleaders "jamonas", etc... Val 24$ al mes per a gent de GeorgiaTech, i tot i que és mes car que a d'altres llocs (eh Parra?) em dóna a mi que val molt la pena.
Super Happy Slide d'una de les piscines del gimnàs
La primera part era una espècie de Big Band (16 crec que eren). Havia dos pianos, bateria, dues guitarres, cantant, i després secció de vent (saxos, trompetes, trombons. I amb "director d'orquestra". Han fet 6 cançons, alguna més jazz (Pescados Frescos, de Armando Rivera???) i alguna més soul (inclús algo de Prince), però sempre una mica orquestrat per això de la secció de vent. Després d'un interludi, ha entrat l'orquestra al complet i han tocat quatre cançons, ja de música clàssica, òbviament (Verdi, Tchaikovski, Sibelius, Holst). Tenien un violinista solista invitat, "que lo ha petado bárbaramente". No sé molt ben montat.
La Big Band ha tocat això, del mateix pal, una mica més orquestra
I res més, un dia actiu i variat, en el que per sort el temps a acompanyat. De totes maneres, les conseqüències del temporal s'han fet notar: la setmana que ve hi havia un acte en el que tanquen el parc d'atraccions només pels estudiants de Georgia Tech i fan preu especial... ho han cancel·lat perquè com vau poder veure a les fotos, està tot inundat i estan treballant per restablir-se. Un festival!
Doncs apa, Soprano i a fer nones. Take care!
P.D: mireu quina cosa més graciosa m'he pillat gratis. Estaven fent promoció del Halo3 i regalaven ninots. Algo més per decorar l'habitació.
Entradas
Joder, jo pagaria els $24/mes només per pujar al Happy Slide!
ResponderEliminarAquí la gent també és fanàtica del futbol americà (em nego a dir-li futbol a seques, i molt més a dir-li soccer al d'Europa). Espero anar la setmana que ve a veure'ls, ja comentaré!