Day 22: House Partyin'

Divendres... Hi ha coses que sigui a Barcelona, a Atlanta, en Pekín o en Pokón, no canvien. Els divendres són una d'aquestes coses.

Et lleves pel matí animat pensant que ja arriba el cap de setmana, les últimes hores de treballar se't fan eternes, i ja pots anar preparant-te perquè la nit t'espera!

M'he llevat i m'he fet el dinar i tota la pesca. Arribo al laboratori passades les 11. Llegir papers, llegir papers, llegir papers. Dinar a la 1. Berenar a les 4. Als volts de les 6, cap a casa. Avui era possible que hi hagués meeting però al final res. I el professor se'n va tres setmanes, així que se suposa que ens podem relaxar una mica en aquest temps.

Durant el dinar he estat parlant amb la chinese gang del lab sobre anar a jugar a bàsquet. Ells estan per allà a volts de les 20:30 i que sopen abans d'anar-hi! Doncs amb dos collons, pasta i bistec a les 7 de la tarda. I amb la calma, cap al gimnàs. La veritat és que jugar amb gent que practica el bàsquet per afició, sense coneixements bàsics, es pot fer bastant pesat... però vaja que ho passes bé fent jugar als altres i rient, sempre surten anècdotes, o et pots riure de com li va la bola a la cara estúpidament. A les 10 tanquen així que cinc minuts abans cap a fora. Amablement en Pu Wang i la dona (Shin Liu crec que es deia) m'han portat a casa, que no està molt lluny, però s'agraeix.

I aquí comença la nit. Dutxa reparadora, i corre a comprar birra, per si de cas. Em poso en una caixa aparentment buida, i la caixera em diu que esperi. Em venen per darrere uns nois que no conec i:

- Perdona, estàvem aquí comprant vi però no portem documentació, tu en tens? Nosaltres no.
- Hostia, jo tampoc. Viviu aprop?
- No, no gaire.
- Ah, val, doncs ara vinc.

Ras i curt. Total que pujo corrents a casa a pillar el DNI i torno. Els compro el vi i m'ho paguen en efectiu. S'ha de dir que no eren críos, així que no em jutgeu! Em diuen que què faig aquesta nit, i com que els plans no estaven molts clars, m'ofereixen venir a casa seva, que fan una festa. Mòvil apuntat, per si de cas! Praveesh es diu el tiu. Hindú, òbviament.

Tornant a casa em truca en Josep Miquel i diu que estan al seu apartament, i amb la birra a cuestas me n'hi vaig. Estaven en Nemanja i l'Irina, Max i Anna, i l'amfitrió. L'Elías es va unir una mica més tard. Doncs re, aprofita per rapinyar birra de la seva... com que no tenien intenció de sortir, aviat es va pirar tothom, però l'Elías i jo ja havíem acordat anar de festa, així que ens vam buscar la vida.

Truquem als nois hindús i anem a casa seva. Està relativament aprop caminant. Són com 5 o 6 hindús vivint en una casa americana no massa cuidada, però que molava. Ens inviten al vi que jo mateix havia comprat i a una mica de pollastre que estava de puta mare, i que va entrar prou bé considerant que havia sopat a les putes 7 de la tarda. Parlant de Bollywood (pregunta obligada de si se senten identificats amb la imatge que dóna Slumdog Millionaire, encara que no l'he vist), de toros, de música es van fer els volts de la una i mitja. A Barcelona seria una bona hora per anar tirant, però aquí és horriblement tard. Vam provar d'anar al CosmoLava però estaven tancant: a les 2:15 tothom fora.

Llavors va entrar en acció el pla C. El David m'havia dit que estava en una festa d'unes amigues seves a un loft prop dels apartaments i que quedava festa per estona, així que let's go. L'edifici estava guapíssim, era bastant modern tot, una mica rotllo Ikea. Ens obre un conserje negre jove, ens apuntem en una llista com d'invitats (WTF??) i ens acompanya fins el pis de la noia en qüestió. Era un loft guapíssim, ja li vaig dir a la noia en qüestió que no sabia la sort que tenia de tenir un balcó i poder obrir les finestres! A la festa estava el David, molta gent d'andalusia, un senegalès i un parell de francesos. Tenien rom, però no Coca-Cola, així que vaig fer la bona acció de la nit anant a casa a buscar les que tenia. Em vaig convertir en el salvador de la festa!! Així que vam rapinyar una bona quantitat de rom, total, era una garrafa de 1,75L.

La imatge de la marca de rom Captain Morgan és un pirata... Arrr! Què originals!

També a la festa vaig conèixer a un noi de Girona. Quim es deia. Molt bon xaval (una mica freak, però vaja, tal para qual). La festa es va allargar fins vés a saber quina hora. La veritat és que no me'n recordo, ni tampoc del tornar a casa. Només sé que a les 12 m'he despertat amb la boca seca i les lentilles posades. I no us espanteu, això és bona senyal.

En resum: molen les festes a cases alienes. La farra que ens vam pegar no va ser poca, i virtualment del gratelo.